Últimes confessions privades de Sa Majestat el Rei Carnestoltes

Caminant pels carrers de la vila
de sobte me n’he adonat,
que la gent té molta ignorància
de les coses que s’han inventat.

Sa Majestat m’ha dit,
ja que és molt enrotllat,
us mostri amb delit
el tron de veritat.

Ja està bé de tantes marranades.
Siguem una mica civilitzats.
Recordeu el que deien les mares,
de casa s’ha de sortir cagats i pixats.

Aquest any a les Danses vaig ballar
i no vaig patinar de miracle,
la brigada la plaça va mullar.
Recony! No em poseu cap més obstacle.

És curiós el cas de la Guardia Urbana
o “llamada Policía Municipal”,
encara no saben qui mana
aquests dies de Carnaval?

En comptes de tenir tanta “xuleria”
i aquesta obsessió per multar,
una cosa sols us demanaria,
agafeu a qui a la FAC va robar. 

TESTAMENT DE SA MAJESTAT EL REI CARNESTOLTES

Bons vilanovins i bones vilanovines,
els de Mar i els de les perifèries,
vells de la Geltrú i boniques geltrunenques,
els pixa-pins i altres espècies.

Si aquestes paraules escolteu
és que he tornat a morir.
En boca del notari sabreu
tot el que he engegat a parir.

Cada any és igual,
ara arribo, ara em moro.
Només sabem fer l’animal!
Innoveu i esteu al lloro!

Comencem a parlar del Carnaval
amb el lluït ball de mantons.
Cada entitat fa la seva festa
en diferents locals i racons.

Hi ha una entitat que s’entesta
en demanar el Teatre Principal,
per muntar la seva gresca
i seguir fent l’animal.

Ara, la Sala han ocupat
hi han fet també un casori,
amb un regidor han pactat
per anar l’any que ve a l’auditori.

El dia de la merengada,
molts fan l’animal.
Deixen Vilanova empastifada,
i es diverteixen fent-se mal.

Per l’Arrivo, un munt de carrosses,
totes elles ben guarnides.
Unes més petites, altres més grosses,
però no totes complien les mides.

Quin escenari més enginyós
enmig de la Plaça de la Vila.
Sort que em vaig fotre una til•la,
doncs creia que era un concert d’U2

Als borratxos de l’Arrivo
que no em vàreu deixar dir el sermó,
no em faríeu cap pena
si us pengessin d’un colló.

Perquè nassos ens gastem els diners
amb un envelat ambulant,
si després acabem muntant
bons balls enmig dels carrers.

El Moixó Foguer i aquests de l’Orfeó,
els admiro perquè s’ho fan tot ells.
L’any que ve em demano jo
anar vestit d’espantaocells.

I aquí tot continua igual.
Els “gurrerus” i convidats de l’Ajuntament,
cada diumenge de Carnaval,
es creuen els amos del nostre sentiment.

Com es nota que venen eleccions,
aquest any hem vist cares noves.
Ens han omplert els balcons,
de polítics tites toves. 

Per fi, Vilanova és sostenible.
Enguany, menys caramels hem comprat.
Així tothom ja recicla,
i del terra els hem arreplegat.

Diumenge de Carnaval, això sembla Can Fanga.
I és que jo em cago en la puta!
Expliqueu tots a la vostra xaranga
que en aquesta ciutat es toca el Turuta.

Parlem, doncs, de les noves entitats
que en cada Carnaval creixen.
Van a les comparses quatre arreplegats
i passat diumenge desapareixen.

Unifamiliars seran les banderes
si seguim per aquest camí.
Les famílies nombroses seran les primeres,
com els Albà, els Orriols o els Cabutí

Parlem ara d’una entitat:
En un fet paranormal i extraordinari,
sense cap mena de documentació,
per demanar una subvenció,
s’han inventat un aniversari.

Sumem el Coro i l’Acord,
restem per els anys que fa que no tenen local,
l’arrel quadrada de tots els seus “catetos”,
i dividim per les edats del president i el secre¬tari.
Fent aquest treball d’investigació,
hem arribat a la conclusió
que no fa 150 anys La Unió.

Per fi, ja han retirat la bastida,
perquè a tots ens feia nosa.
I tot i que ens sembli mentida,
ara només ens sobra el Ventosa.

I ara diuen que als pubs del carrer Unió
hi ha diversos “fumaderos” il•legals,
que amb la nova llei del fumador
no hi ha ni Déu dins els locals.

Esdevindrem una ciutat dormitori.
No sabem cap a on va la nostra vila.
Si no canvia la política del consistori
i la inversió no s’espavila.

L’ADEG ha perdut la identitat.
Ara sols mira cap al Penedès.
Penseu amb els empresaris de la ciutat
que allà dalt ja hi ha calers.

Ai Cardona, tot llegint els diaris
m’ha semblat que ets un caragirat.
Teòricament representes els empresaris
però dones suport al batlle de la ciutat.

El que està fotut i no és un “bolu”
és el nostre club de futbol.
Amb el Borjamari i el Pocholo,
acabarem la temporada de dol.

I què dir del Patí Vilanova.
Economicament és un desori.
Si volem que la cosa millori,
Haurem de fotre una junta nova.

No em surt dels nassos parlar
de l’Eulàlia Soria del diari.
Sé que us n’agradaria “rajar”
però no en faré cap comentari.

En temps de crisi el Castro ha enginyat
una professió amb gran risc laboral.
Si vols ser comentarista del Vilanova Digital,
només cal amagar-se rere un anonimat.

Sanabra, que fas creus al calendari?
Et queda ja molt poquet.
Ara pagaràs a diari
tot el mal que abans has fet.

9 de març de 2011, dimecres de cendra.
Dono fe, així ho constato i ho deixo dit,
perquè ningú es confongui i ho pugui entendre,
que Sa Majestat ha mort en el seu llit.

Amb els poders de reial notari
i davant de totes les autoritats.
Gent il•lustre, concubines, amic secretari;
llegiré del rei les seves últimes voluntats.

Deixo les meves pertenències vàries
a la gent amable de la nostra vila.
Del meu primer condó a l’última càries,
de bons records i de crítiques una pila.

Cada any hem d’aguantar
a les entitats de ploma i lluentó.
Veig que els hi costa molt pensar.
Els hi deixo un grapat d’imaginació. 

A les entitats anomenades tradicionals
i que ja sabeu que sempre adoro,
perquè organitzin els futurs carnavals,
deixo un parell de collons com un toro.

El que ha tingut la gran pensada
que l’Arrivo sortís de baix-a-mar,
li dono la meva gran idea,
a veure què us pot semblar.                                                                                                                              Que s’unti els forats amb nivea
i així tots el podrem “encular”.

Al nostre Ajuntament que ens acull
i que a tots ens dóna confiança,
molt cortesament i sense recança,
els deixo tota la merda que no vull.

Al nostre alcalde superguai,
li fan els vestits a mida.
Per si necessites més espai,
et deixo la famosa bastida.

Ara vol ser primer secretari
i manar a tots els socialistes.
Doncs, també et deixo un sicari
per si tant ho necessites.

Els que s’amaguen darrere de l’anònim
i que tant critiquen per Vilanova Digital,
sols per ells vull que es posin
una canya esquerdada via anal.

Han organitzat l’Arrivo i l’Enterro
amb molt bona nota tots dos.
Dono les gràcies i no m’erro,
Als Marítims i al Quindós.

Vilanovins i vilanovines,
és l’hora de dir-vos adéu.
He regnat lliure i sense cadenes,
però dins el foc em cremareu.

Vull parlar del secretari,
un company fidel i lleial.
Deixeu que d’ell m’acomiadi,
ja que m’ha seguit tot el Carnaval.

Aquí, doncs, el meu testament
amb totes les meves voluntats.
I en plenes facultats,
Us dic a tots amb sentiment

VISCA EL CARNAVAL DE
VILANOVA I LA GELTRÚ