No n’hi ha per tant

Una majoria de la ciutadania d’aquest país crec que tant li fa el que faci el sr. Joan Garcia.

I per descomptat no crec que “Catalunya t’estima”. Però ja sabem que tenim una tendència força estesa d’usar el nom de Catalunya com un tot uniforme, i no, no és així.

Sempre hi ha que creu que ell representa Catalunya, i caldria saber que hi ha de realitat en tot això. Pots representar una part de la ciutadania, però no a tota. I si s’eleva la qüestió la representació formal d’un país la té el Parlament de Catalunya en tant que receptor de la voluntat popular expressada a les urnes i també òbviament la més alta representació l’ostenta el President del país. Això almenys en els textos normatius.

Sabem que el Parlament no ha aprovat cap mena de resolució ni a favor ni en contra sobre l’estimació que el país pot tenir cap a Joan Garcia. Ni el President del país -que diuen que és seguidor de l’Espanyol de Barcelona- no ha fet cap mena de declaració solemne, institucional i hagi pronunciar la frase de Catalunya t’estima.

En absolut.

I ja devem conèixer la historia de Joan Garcia, un porteràs que ha fet la seva formació i ha començat a despuntar a l’Espanyol i tot d’una els del Barça s’adonen que és una peça a fitxar ja que sembla que els experts diuen que és un jugador excepcional i que té una clàusula de rescissió relativament baixa i per tant entra en les possibilitats de les encara avui minvades arques barcelonines.

A partir d’aquí a l’Espanyol hi ha un certa incredulitat en que Joan García deixi el seu club de tota la vida per anar al Barcelona. La realitat és que ja tothom assumia i donava per fet que marxaria, però mai, mai, al Barça.

Però la pela és la pela i sense ser tant barroers podem dir que una oportunitat d’una millora i potser una consagració professional no passa cada dia i quan passa un tren (sobretot ara que el pollo de rodalies és enorme) cal agafar-lo que no se sap si en passarà cap més. Això ho entén bé el Garcia i se’n va al Barça tot i seguint estimant l’Espanyol.

Del blau i blanc al blau i grana només hi ha un color de diferència.

Pots petonejar l’escut de l’Espanyol i amb la ma signar el contracte amb el Barça. Polivalència funcional.

Però l’afirmació tampoc es correspon a la realitat.

Catalunya no és uniforme sortosament, no estima a tothom igualment ni tothom és barcelonista. La pintada sembla voler dir que de manera implícita que si no ets del Barça ja no ets català, o no estimes Catalunya, o la teva catalanitat és més que dubtosa. I, sí, ja sabem que masses vegades s’ha volgut assimilar el barcelonisme com expressió general de catalanisme i creiem que no és així, per alguns potser sí, per altres potser no.

I a més hi pot haver catalans que nos sàpiguen qui és Joan Garcia. Altres que no creuen que el Joan Garcia que coneixen (veí del tercer tercera) se l’estimi Catalunya, i encara hi ha a qui els importa un rave qui és el Joan Garcia i el que fa, i altres que romanen en la indiferència davant d’aquets nom i també hi ha aquells que fan honor allò de que “Roma no paga traïdors”.

Per tanta aquest Catalunya T’estima de la pintada resulta impropi, només uns quants d’aquesta Catalunya, potser molts d’aquest quants, estimen a Joan Garcia, però no tots.

Quedi clar.

Per tant potser la pintada sobreposada de “calla burru” no és del tot desencertada...

I el temps ja ho anirà curant tot i tot es mourà cap a una normalitat i a veure qui és el proper “empassat” que diuen els castellers aquí canvia de camisa.