La Consigna

El PSC va acabar l'any amb el primer gest de sobirania respecte al PSOE de la seva història en gosar formar govern amb els independentistes contra la voluntat dels socialistes espanyols. Aquest fet, però, només serà útil per al nostre país si el PSC és capaç de mantenir aquesta línia al llarg dels propers quatre anys. I això no serà fàcil. El projecte de l'Espanya federalista del PSC i ICV s'ha demostrat absolutament inviable i ni el mateix Zapatero no ha estat capaç d'encetar el camí federalitzador en un moment en què ho tenia tot a favor. La negativa al traspàs de l'aeroport o de les competències en el control de fluxos de la immigració, la no-publicació de les balances fiscals o l'ajornament del sistema de finançament denoten una clara manca de voluntat. L'incompliment del compromís d 'aprovar l'Estatut que sorgís del Parlament o l'execució de només el 38% de l'obra pública pressupostada denoten una manca de rigor absoluta. O potser ha estat frivolitat, com ho ha estat posar-se en un procés de pau sense haver-ne calculat prèviament cada passa.

D'altra banda, ens trobem amb l'actitud històrica de CiU i PSC, que han volgut substituir el debat ideològic per l'estratègic, enfrontant socialisme i nacionalisme, com si no fos possible defensar alhora drets socials i drets nacionals. Però per a la gent d'Esquerra, els drets són drets, i no podem deixar-los en mans dels poders fàctics, com voldrien els conservadors. I aquesta ha estat i és la dialèctica històrica entre dretes i esquerres. Fer del nacionalisme una ideologia ha servit a CiU per guanyar vots en una etapa determinada, però avui tenim nous reptes. Si volem evitar la fractura social davant l'allau migratòria i la deslocalització industrial, cal sumar els esforços de tots aquells que vulguin posar els drets al servei de totes les persones i no d'unes minories que especulen amb el nostre territori i amb el nostre esforç col·lectiu.

Esquerra comparteix, doncs, essencialment, ideologia amb els seus socis de Govern, encara que procedim de tradicions polítiques diferents. Els tres partits que avui donem suport al Govern de la Generalitat som socialistes: PSC i Esquerra, socialdemòcrates, i ICV, ecosocialistes, i tots volem una societat benestant en un territori equilibrat. La gran diferència, però, entre Esquerra i els seus socis és estratègica. I en això el dia a dia ens dóna la raó, perquè per aconseguir aquest objectiu ens cal un estat propi, cosa que només defensa Esquerra. Podem compartir un tram del camí, amb el desplegament d'un Estatut insuficient des del nostre punt de vista, però del qual estem disposats a treure tot el suc. Ara bé, perquè això sigui possible cal que el nostre govern sigui exigent amb el govern espanyol, faci que el desplegament estatutari no s'encalli i que s'accelerin els traspassos de matèries tan urgents com els trens de rodalies. La negativa de l'Estat a descentralitzar-se, però, ens reforça en la creença que només amb un estat propi podrem assolir els nivells de benestar que Catalunya mereix.

Així, doncs, des d'Esquerra tenim el ferm propòsit de treballar des de la Generalitat, des dels ajuntaments, des de la societat civil i d'arreu on sigui possible, dins el marc estatutari vigent, per anar creant estructures d'estat i espais de reflexió. Una Catalunya amb empreses fortes i no dependents del mercat espanyol, amb sindicats autònoms d'estratègies foranes i amb un àmbit de cultura i comunicació propi és el marc sobre el qual es pot construir una majoria social favorable al dret a l'autodeterminació. Una societat civil forta i desgovernamentalitzada capaç de liderar socialment el país, i uns partits polítics que no depenguin de l'economia especulativa. En definitiva, Catalunya necessita uns dirigents socials, polítics i empresarials desacomplexats, innovadors i disposats a pensar en el país. En tot el país, en la seva gent, amb el propòsi t que Catalunya sigui model d'acolliment de les persones nouvingudes, model de respecte a la multiculturalitat sense renunciar a la pròpia identitat, model de solidaritat, de desenvolupament industrial i de respecte per la diferència.

L'esquerra independentista és al Govern de Catalunya per construir aquesta nació, els Països Catalans, i hi serem mentre puguem avançar en aquesta direcció. Hi haurà un moment, però, en què fer un pas més per la construcció d'aquesta nació passarà per no admetre la negació de l'Estat davant les decisions pròpies. Aleshores, si l'Estat no modifica l'actitud que ha mantingut històricament amb el nostre país, el Govern de Catalunya haurà de convocar la ciutadania a les urnes per decidir lliurement el nostre futur. En aquell moment, caldrà un govern lleial al seu poble, disposat a plantar cara a l'Estat, a no permetre per més temps que se'ns neguin les eines que aquest país necessita per garantir la qualitat de vida que la seva gent mereix per l'esforç que fa. Cal, doncs, preparar Catalunya, la seva gent i els seus diri gents, per tal que un dia, no llunyà, puguem exercir el dret a l'autodeterminació i guanyar la nostra llibertat.