Ja som vegueria

El Parlament dóna llum verda a la vegueria del Penedès

La proposició l’havien presentat JxSí, PSC, CSQP i CUP i en el debat final a la Cambra catalana ha rebut els vots favorables d’aquestes formacions i en contra de C’s i PPC

ACN Vilanova i la Geltrú 08-02-2017 18:28 Lectures 2944
Brindis d'alcaldes, regidors i diputats del Penedès per celebrar la creació de la vegueria al Parlament. ACN

Brindis d'alcaldes, regidors i diputats del Penedès per celebrar la creació de la vegueria al Parlament. ACN

El ple del Parlament ha aprovat la Proposició de llei d’adaptació de la Llei de vegueries per incorporar la del Penedès a la divisió territorial catalana aprovada el 2010 i que està pendent d’aplicar. La proposició l’havien presentat JxSí, PSC, CSQP i CUP i en el debat final a la Cambra catalana ha rebut els vots favorables d’aquestes formacions i en contra de C’s i PPC. La vegueria del Penedès inclourà les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, a excepció de vuit municipis d’aquesta comarca. Amb aquesta seran vuit les vegueries que conformaran la divisió territorial catalana que es va aprovar el 2010 però que està pendent d’aplicar ja que el 2011 es va ajornar la constitució a l’espera d’una modificació de la normativa estatal per fer-la efectiva.

Amb l’aprovació d’aquest dimecres, la vegueria del Penedès passa a estar integrada pels 72 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte vuit municipis de l’Alta Anoia. Es tracta de Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. Aquests vuit municipis continuen formant part de la vegueria de la Catalunya Central –com s’establia a la llei inicial-, juntament amb les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès.

La creació del Penedès com a vegueria també comporta una modificació dels municipis que finalment integraran la demarcació de Barcelona i el Camp de Tarragona. En el cas de la primera, aquesta queda formada pel Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Pel que fa al Camp de Tarragona, ara l’integren l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Pendent d’aplicació

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.

El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment pocs mesos abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

PP i C’s mostren la seva oposició al plantejament

PPC i C’s han votat en contra de la creació d’aquesta nova vegueria i en les seves intervencions han posat en dubte la divisió territorial catalana aprovada el 2010. Així, el diputat del PPC Santi Rodríguez ha lamentat que tot i l’aprovació de la proposició aquesta no es podrà aplicar. “Avui tindrem Penedès però el que continuarem sense tenir seran vegueries”, ha declarat. El popular s’ha mostrat a favor de la divisió territorial en vegueries però ha rebutjat la forma com es van reconèixer en la llei del 2010 ja que ha dit que es plantegen com la “substitució de les províncies i les diputacions provincials”. A més, ha criticat que ni la pròpia Generalitat ha desenvolupat la norma en aquells aspectes en que podia fer-ho, com la divisió dels seus departaments agafant com a referència aquesta divisió.

Des del PSC, Eva Martínez ha retret als governs de CiU i JxSí el retard en el reconeixement de la vegueria de Penedès, recordant que la llei de vegueries es va aprovar el 2010 i que el mateix any es va reconèixer l’Àmbit Funcional d’aquest territori. Al mateix temps, però, ha aplaudit que finalment el Penedès històric compti amb una divisió pròpia i ha instat el Govern a dotar-lo de recursos, tot i reconèixer que la nova estructura administrativa continuarà en pausa fins que l’estat espanyol no modifiqui la llei. En aquest sentit, Martínez ha demanat “major implicació” de la Generalitat per afrontar qüestions que afecten especialment l’economia d’aquest territori, com l’atur, les desigualtats entre municipis i la desindustrialització d’algunes zones. “Cal un pla d’actuació que eviti tenir una nova vegueria buida de contingut”, ha conclòs.

El diputat de C’s Sergio Sanz ha considerat que la divisió territorial en vegueries no és eficient i ha denunciat que està més relacionada amb una qüestió identitària i no amb la cerca d’eficiència. “No calen vegueries, cal una bona gestió, bones inversions, bones polítiques i una planificació integral i no pedaços”, ha declarat. En aquesta línia, ha asseverat que aquesta divisió tampoc permet una simplificació administrativa quan ja existeixen comarques províncies. Sanz ha apuntat que això no suposa una crítica cap al Penedès, ni cap al Moianès, però ha insistit que el que cal és una reflexió més general sobre quin és el model administratiu més “adient” per donar solucions als problemes que afecten els veïns de la nova vegueria.

Per la seva part, Hortènsia Grau, diputada de Catalunya Sí Que es Pot, ha reclamat que el reconeixement de la vegueria Penedès vagi acompanyat del desplegament de l’Àmbit Funcional i de l’aprovació del Pla territorial parcial, que ha definit com a “urgent i prioritari”. Grau ha demanat al Govern que acceleri aquestes qüestions i ha retret al vicepresident Oriol Junqueras i la consellera Meritxell Borràs les declaracions contradictòries vers la descentralització de serveis que es preveuen al Penedès i la designació d’un delegat a curt termini. Sobre aquesta qüestió, Hortènsia Grau ha demanat anar “més enllà dels sentiments territorials” per a què la nova divisió territorial doti el territori de recursos. Per aconseguir-ho, la diputada ha suggerit a la Plataforma per la Vegueria Pròpia que segueixi sent “tossuda” amb els seus reclams.

El diputat de la CUP Joan Garriga ha celebrat que la creació de la nova vegueria “col·loca el Penedès dins de l’organització territorial del país en les mateixes condicions que la resta” i ha apuntat la importància que es dona resposta a un clam social. Garriga ha defensat que hi ha moltes raons que justifiquen la nova vegueria i ha assegurat que ha de permetre una millor gestió de les polítiques en àmbits com l’ensenyament, la sanitat o la necessitat de transport públic allunyant-se del “perill de metropolinització” i que vagi més enllà de la mirada del Penedès com a “territori de pas”. “Aspirem a disposar d’un territori cohesionat políticament i administrativament, simplificant duplicitats i vertebrant serveis”, ha dit.

Per últim, la diputada de JxSí i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha assegurat que la nova distribució “potencia la centralitat i la simplificació administrativa” ja que ha assegurat que no tenia cap sentit que les quatre comarques del Penedès estiguessin segregades i ha celebrat també que l’aprovació d’aquest dimecres esmena l’”error” que es va cometre el 2010 quan no es va incloure la vegueria del Penedès en la llei aprovada. Així, ha apuntat que es reconeix la “singularitat” territorial de la zona i es reconeix la voluntat popular majoritària. Lloveras s’ha dirigit a C’s i PPC per recordar-los que el que avui es debatia era la creació de la vegueria del Penedès i no el model de divisió territorial del país en vegueries. “Avui discutim que Catalunya té sent i no vuit vegueries”, ha declarat.

Expectació del territori al Parlament

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003, quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres a la Cambra catalana, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.

Diputats, alcaldes, regidors i membres del Govern, després de la creació de la vegueria al Parlament Diputats, alcaldes, regidors i membres del Govern, després de la creació de la vegueria al Parlament

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

Primàries PSOE

Ebullició del socialisme: transició o implosió

Sixte Moral

Ara Sánchez hauria de concretar, què és un estat plurinacional, té alguna proposta que vagi més enllà de l'ambigu document de Granada? Vol afrontar amb seriositat el repte del secessionisme i aportar una proposta que pugui convèncer?

ENQUESTA WEB

El Parlament ha iniciat el tràmit per portar a la Mesa del Congrés dels Diputats la despenalització de l'eutanàsia i l'ajuda al suïcidi.

Ets partidari de la despenalització de l'eutanàsia?


No