Comença la campanya

14-F: JxCat confia en Laura Borràs per superar ERC i tenir l'hegemonia de l'independentisme

Puigdemont funda el partit després de trencar amb el PDeCAT i sobreviure a tota una legislatura agònica

L'expresident Carles Puigdemont i la candidata de Junts, Laura Borràs durant una reunió a Waterloo el 3 de desembre de 2020. ACN

L'expresident Carles Puigdemont i la candidata de Junts, Laura Borràs durant una reunió a Waterloo el 3 de desembre de 2020. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'objectiu de JxCat a les eleccions és superar a ERC. El nou partit de Carles Puigdemont arriba al 14-F amb l'esperança de ser el partit hegemònic de l'independentisme i imposar l'estratègia dels propers anys. L'exconsellera Laura Borràs serà la candidata -per darrere de Puigdemont a les llistes- en guanyar les primàries. JxCat es presenta en solitari en trencar amb el PDeCAT, després de mesos d'unes negociacions fracassades. Les eleccions dirimiran què pesa més en l'electorat: si les discrepàncies internes del Govern, el fet de sobreviure a una legislatura agònica amb presos, exiliats, investidures fallides i la inhabilitació de Quim Torra, o bé la perseverança deJunts per reivindicar l'1-O i la desconfiança de dialogar amb l'Estat.

'Junts per fer. Junts per ser' és el lema de la campanya, que centrarà el contingut en tres eixos: incentivar la participació electoral per votar sense por; sortir de la crisi i transformar el país; i liderar un canvi en l'estratègia independentista. En aquest darrer punt, Borràs ja ha promès que Junts vol declarar i implementar la república si l'independentisme supera el 50% de vots el 14-F.

Aquest escenari, de fet, simbolitza l'esperit de JxCat respecte ERC. Els de Puigdemont reivindiquen l'1-O, discrepen de l'eficàcia de dialogar amb l'Estat -i facilitar la investidura de Pedro Sánchez i els pressupostos espanyols-, i situen el marc estratègic en la "confrontació intel·ligent". Les diferències amb els republicans han provocat múltiples crisis al Govern, fins a tal punt que el president -ara inhabilitat-, Quim Torra, va donar per acabada la legislatura just ara fa un any.

La no investidura de Puigdemont, les picabaralles per la delegació o designació de vots dels "presos polítics" i "exiliats" amb escó al Parlament, i la retirada de l'escó de Torra son només alguns dels exemples que han tensat com mai les relacions entre postconvergents i republicans.

Després de mesos de negociacions i friccions amb el PDeCAT -i davant la constatació del fracàs de la Crida-, Puigdemont va decidir fundar a l'estiu el seu propi partit amb les mateixes sigles: Junts per Catalunya. La marca precisament ha portat JxCat i PDeCAT als tribunals, però finalment Puigdemont podrà utilitzar les sigles.

La candidatura ha omplert la llista amb membres del darrer Govern: Meritxell Budó, Damià Calvet -va perdre les primàries davant de Borràs-, Ramon Tremosa -cap de llista per Lleida- i Jordi Puigneró hi seran, com també el president de les Cambres, Joan Canadell.

Junts va presentar-se el 21-D del 2017 i va obtenir 34 escons (948.233 de vots), dos menys que Cs i dos més que ERC. És l'únic precedent de la formació en unes eleccions al Parlament. Als comicis espanyols del 2019 va patir una forta davallada: 7 escons a l'abril i 8 al novembre, molt per darrere dels republicans. A les europees, JxCat sí que va superar a ERC: 28,52% de vots a Catalunya pel 21,19% dels republicans.

Més informació

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local