Comença la campanya

14-F: La CUP aspira a obrir "un nou cicle polític" amb Dolors Sabater

Els anticapitalistes volen millorar la representació malgrat les crides al vot útil de JxCat i ERC

La candidata de la CUP a les eleccions del 14-F, Dolors Sabater, atén l'ACN el 4 de gener de 2021. ACN

La candidata de la CUP a les eleccions del 14-F, Dolors Sabater, atén l'ACN el 4 de gener de 2021. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona, ha fet el salt a la política catalana com a cap de llista de la CUP-UNCPG. Els cupaires inicien la campanya electoral amb la voluntat de millorar la representació de la formació al Parlament i no perdre pistonada per la crida al vot útil de JxCat i ERC. La CUP, amb el lema 'Per guanyar', apel·la ara a un "nou cicle" en què està disposada a agafar responsabilitats per generar una alternativa. Sabater és un dels fitxatges estrella d'aquesta convocatòria electoral i es va fer possible després d'una aliança entre la CUP i Guanyem Catalunya.

El número 2 per a la candidatura de la CUP i Guanyem és Carles Riera, que repeteix com a diputat. La número 3 serà l'exregidora de Barcelona i exdiputada Eulàlia Reguant. A Girona, els anticapitalistes han situat Dani Cornellà i Montserrat Vinyets; a Lleida, Pau Juvillà i Nogay Ndiaye; i a Tarragona, Laia Estrada i Edgar Fernández.

Enmig de la pandèmia, la candidatura aspira a impulsar un pla xoc que senti les bases per construir una societat "que mai més torni a deixar ningú a enrere". Defensen que estan disposats a "assumir responsabilitats per generar una alternativa política i social a la situació de misèria i precarietat a la què ha conduït l'actual govern". En aquest sentit, reivindiquen apostar "fins a les últimes conseqüències" els "grans consensos" sobre el dret a l'habitatge, la llum, el gas, la defensa del territori, la fi de les desigualtats de gènere, la resolució del conflicte democràtic i la fi de la repressió.

També aposten per generar les condicions òptimes per fer efectiva una ruptura amb l'Estat espanyol i aposten per la celebració d'un nou referèndum, després dels aprenentatges de l'1-O.

Després d'una investidura de "bloqueig"

Malgrat facilitar la investidura a la presidència de la Generalitat de Quim Torra amb una abstenció, la CUP ha estat tota la legislatura fent d'oposició. La formació ha titllat la passada etapa política com una "travessia del desert" després de l'"esclat de llibertat democràtica" de l'1-O. La formació ha vist que la cambra catalana està en un "atzucac" i un "bloqueig" pel que fa a les aspiracions independentistes, democràtiques i socials mentre la "repressió" de l'Estat avançava.

Dels 10 de 2015 als 4 de 2017

A les darreres eleccions al Parlament el 2017, la CUP va aconseguir quatre escons. La candidatura va patir així una davallada de vots respecte els comicis de 2015 quan en va assolir 10. La primera vegada que la CUP es va presentar a les eleccions al Parlament, el 2012, va obtenir tres escons.

Més informació

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local