Aquesta peça audiovisual va ser un encàrrec de Fundació ARTS AIDS que treballa per la integració de les persones portadores del virus de VIH.  Vera icon (imatge verdadera) és una projecció que interpel·la l’espectador en conceptes tan profunds com el coratge i la compassió que suposen els gestos de netejar i guarir les ferides de l’altre. Segons la tradició cristiana, durant la Passió de Crist una dona es va treure el vel per eixugar la cara del Messies. La imatge de la cara de Jesucrist va quedar impresa en el mocador. En la projecció d’Eulàlia Valldosera s’hi veuen les mans d’un home seropositiu que netegen i cuiden una imatge de la Verònica. Igual que el portador del VIH, ella és portadora també d’una imatge imaginària. Mitjançant l’acte de netejar se’ns permet tocar allò que està prohibit. Netejar implica també, metafòricament, posar-nos en contacte amb els graus de brutícia que estem disposats a assumir com a part del que és viu i en canvi constant. En el món audiovisual, netejar significa editar. I editar pot suposar mentir per poder articular un missatge preconcebut.
Eulàlia Valldosera té un especial interès en revisar els arquetips femenins que l’església a transmès a la nostra memòria col·lectiva. Per l’artista és vital manifestar en aquest audiovisual que l’actor que acaba realitzant l’acció d’esborrar el rostre sofrent de Jesucrist que porta la Verònica és qui es posa per dessota la figura femenina i no a l’inrevés. Amb aquesta obra Eulàlia Valldosera també revisa críticament aquets arquetip social utilitzant una sèrie de metàfores.
Aquesta peça audiovisual es projectarà a la capella dels Dolors i del 15 al 30 d’octubre  es podrà veure de dilluns a diumenge de 19 a 21h.
Eulàlia Valldosera i Guilera (Vilafranca del Penedès, 1963) ha estat guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2002. El gener de 2001, la Fundació Tàpies va acollir una exposició retrospectiva de l'obra de Valldosera realitzada entre 1990 i 2000. Aquesta mostra, que també es va instal·lar al centre Witte de With de Rotterdam, féu que Valldosera fos guardonada l'any següent amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques per la seva capacitat d'expressar amb un llenguatge suggerent i innovador els coneixements, experiències i sensacions més profundes de l'ésser humà. La mateixa artista reconegué que aquesta exposició retrospectiva podia significar un punt d'inflexió en el seu treball creatiu, ja que les seves instal·lacions eren obres obertes, molt fràgils, que requerien una intensa tasca de manteniment cada cop que es presentaven al públic. Així doncs, Valldosera considerà la possibilitat de radicalitzar el seu discurs i realitzar intervencions de caràcter efímer o bé centrar-se en la recerca sobre el seu treball creatiu, ja que ella considera que en el futur, l'artista serà més aviat un creador de sentits més que no pas d'objectes.