El Sisè Cicle de Cinema , continua la tasca de l’Amical de Mauthausen i altres Camps per a explicar la història de l’exili i la deportació republicana i el seu context a Europa i durant la segona guerra mundial. El Cicle, ja consolidat a la ciutat com a cicle especialitzat en els temes de Memòria torna a l’igual que l’any passat  al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, a les 7 de la tarda i entrada gratuïta, i compten de nou amb el suport de Sala 1 i del mateix Teatre Principal.

“La Redada” (La Rafle , França 2010, film de la directora Roselyne Bosch, descriu l’episodi de la  nit del 16 de juliol de 1942, quan 4.500 gendarmes del govern col·laboracionista del Mariscal Pétain, que havia signat un pacte amb Hitler i acceptat l'ocupació de França per l'exèrcit alemany, van procedir a París a una gegantesca batuda, en què 13.152 jueus van ser arrestats i posteriorment tancats, en condicions infrahumanes, al Velòdrom d'hivern. Estava previst detenir 27.391 jueus, però, encara que la majoria dels francesos van ser col·laboracionistes, una minoria va participar en la Resistència, tant passiva com activa, enfront de l'invasor. La desobediència civil de molts ciutadans i d'alguns funcionaris permetre escapar a bona part dels que havien estat prèviament fitxats i marcats amb l'estrella groga.

El Cicle continuarà el dijous  18 d’abril  amb la projecció de  “La Barcelona deportada”  és una producció del Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen realitzada al 2015,  en el marc de la commemoració del 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazis.

Barcelona tingué en les primeres dècades del segle XX un caràcter fortament receptor de gent arribada des d’indrets de tot Espanya –als quals se’ls ha d’atorgar la categoria de barcelonins- per raons familiars, laborals o de trajectòria sindical i política. La Barcelona dels anys trenta, una ciutat dinàmica i compromesa políticament, va rebre també durant els anys de la guerra civil nombrosos refugiats, ferits de guerra i membres de l’exercit republicà. El final de la guerra va suposar per a molts d’ells l’exili a França i, des d’allà, 1.180 van ser deportats als camps nazis.

Donar a conèixer els deportats barcelonins als camps nazis és un fet significatiu i singular en la historia de la deportació republicana, alhora que reforça el caràcter de ciutat d’acollida de Barcelona. Hores d’ara, la xifra de deportats nascuts o amb relació directa amb la ciutat de Barcelona assoleix una xifra notablement superior als 730 que consten en els registres oficials. Tampoc es pot menystenir el fet que alguns supervivents dels camps nazis que decidiren retornar a Espanya s’instal·laren a la ciutat, per raons vinculades a la possibilitat de romandre en l’anonimat o per raons polítiques, com la implicació en la lluita antifranquista.

I finalitzarà el dimecres 25 amb la  projecció de la pel.lícula “LORE”, Alemanya 2012, de la directora Cate Shortland.

LORE es l’adaptació de la novel·la 'la cambra fosca', de Rachel Seiffert i narra quan a la  primavera de 1945, amb l'exèrcit alemany que s'esfondra per moments i les forces aliades estan entrant per tot el país, la jove Lore (Saskia Rosendahl), amb els seus pares absents i el Tercer Reich ensorrant,  decideix portar els seus quatre germans 500 quilòmetres a través d'Alemanya fins a un lloc segur a casa del seu àvia, al Mar del Nord ...

Aquest any el Cicle de cinema es concentra al mes d’abril i entra a formar part dels actes de la setmana dels Valors Republicans que impulsen Garraf per la República, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la pròpia Amical de Mauthausen.