Un total de 18 peces sonaran durant la Nit dels Museus de Sitges. El recorregut musical comprèn diverses èpoques i estils, des del segle XII amb Hildegard von Bingen, fins Lady Gaga o Lucinda Williams, les intèrprets més recents del repertori. Clara Schumann, Nina Simone o Aretha Franklin són alguns dels noms femenins més coneguts de la llista.

Programa musical de la Nit dels Museus

Bésame mucho
Autora: Consuelo Velázquez (1916-2005)
Any: 1940
Versió: Cesaria Evora
Un dels temes més populars del s.XX, versionat per centenars d’artistes de diferents estils com per exemple Frank Sinatra, Xavier Cugat, Plácido Domingo, Tomatito, Luis Miguel, Richard Clayderman, Lucho Gatica o fins i tot, The Beatles.

Nocturn en G menor
Autora: Fanny Mendelssohn (1805-1847)
Piano: Heather Schmidt
Va compondre més de 450 peces musicals, algunes d’elles sota el nom del seu germà Fèlix Mendelssohn, amb qui va col·laborar en nombroses ocasions. A més de com a compositora, va destacar com a pianista.

Struttin with Some BBQ
Autora: Lillian Hardin (1898-1971)
Any: 1927
Versió: Louis Armstrong and his Hot Five (1928)
Pianista amb King Oliver, Ray Charles, Ringo Starr o Louis Armstrong, amb qui va estar casada i va mantenir una posterior lluita pels drets d’autor d’algunes de les seves cançons com ara Struttin with some BBQ.

War Song
Autora: Phamie Gow (1980-xxxx)
Any: 2007
Cantant, pianista, arpista, acordionista i compositora nascuda a Escòcia. Els seus enregistraments i les seves composicions van tenir un gran reconeixement de públic i crítica des de molt jove.

La cesta de flores
Autora: Teresa Carreño (1853-1917)
Piano: Clara Rodríguez
Nascuda a Veneçuela, se la considera la pianista més prolífica d’Amèrica llatina als s.XIX i XX, i una de les compositores més importants del món. La cesta de flores és un vals escrit després de la pèrdua de la seva mare.

East Side of Town
Autora: Lucinda Williams (1953-xxxx)
Any: 2014
Lucinda Williams és una cantautora d’estil folk, country i rock. Ha obtingut tres premis Grammy, i va ser reconeguda com la millor autora de cançons dels Estats Units per la revista Time l’any 2002.

Flood
Autora: Jocelyn Pook (1960-xxxx)
Any: 1999
Violista, pianista i compositora, ha treballat amb Massive Attack, Nick Cave i Peter Gabriel, entre d’altres, I ha compost nombroses bandes sonores de pel·lícules com ara Eyes Wide Shut o Gangs of New York.

To Be Young, Gifted and Black
Autora: Nina Simone (1933-2003)
Any: 1970
"Jazz és un terme dels blancs per definir la música negra. Jo faig música clàsica negra". "Et dic el que és la llibertat per a mi: no tenir por". "El talent és una càrrega, no una felicitat". Eunice Kathleen Waymon, Nina Simone.

The Full Monty (B.S.O.)
Autora: Anne Dudley (1956-xxxx)
Any: 1997
Ha produït i/o creat música per a nombroses pel·licules i també per a artistes com Tom Jones, Rod Steward, Frankie goes to Hollywood o Robbie Williams. Va ser fundadora de la banda Art of noise.

Heartbreak Hotel
Autora: Mae Boren Axton (1914-1997)
Any: 1955
Versió: Elvis Presley
Boren va ser el vincle entre Elvis Presley (quan tenia 19 anys) i RCA Victor. Una de les més de 200 cançons que va firmar Boren va ser Heartbreak Hotel. Va ser el primer disc nº1 d'Elvis i un dels grans èxits del rock and roll.

Nocturn en F major
Autora: Clara Schumann (1819-1896)
Piano: Bart von Oort
Clara Josephine Wieck (Clara Schumann), va ser una de les grans concertistes de piano del s.XIX, i al seu diari hi va escriure: “Alguna vegada vaig creure tenir talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea, una dona no ha de desitjar compondre. Cap altre ha estat capaç de fer-ho, per què hauria de poder fer-ho jo?” Entre el seu repertori hi trobem obres corals a capella i nombroses peces per a piano. Sí que podia.

See See Rider
Autora: Ma Rainey (1886-1939)
Versió: Wee Bea Booze
Gertrude Malissa Nix Pridgett Rainey, coneguda com a “Mare del Blues”, va ser una cantant que ha influenciat a moltes cantants posteriors. El seu See See Rider, basat en un blues tradicional de 12 compassos ha estat versionat en nombroses ocasions per grans artistes.

Ordo Virtutum (Qui Sunt Hi, Ut Sub Nubes?)
Autora: Hildegard von Bingen (1098-1179)
Intèrprets: Sequentia
Va ser una abadessa, líder monacal, mística, profeta, mèdica, compositora i escriptora alemanya. És coneguda com la sibil·la del Rin i com la profetessa teutònica. Considerada pels especialistes actuals com una de les personalitats més fascinants i polifacètiques de l'Occident europeu, se la va definir entre les dones més influents de la Baixa Edat Mitjana.

Bad Romance
Autora: Lady Gaga (1986-xxxx)
Any: 2009
Stefani Joanne Angelina Germanotta és una cantant, compositora, productora, ballarina, actriu, activista i dissenyadora de moda nord-americana. A Bad Romance, composta i coproduïda per ella i RedOne, l'artista es va inspirar en la paranoia que va experimentar durant la seva gira mundial de 2008 a 2009.

Mare, vull ser pescador
Autora: Antònia Vilàs (1926-2013)
Intèrprets: Port Bo
Va ser una poetessa, rapsoda, cantant, lletrista i compositora de cançons, especialment havaneres, la més coneguda de les quals és Mare, vull ser pescador. Tota la vida estigué vinculada al mariner barri de la Barceloneta.

Think
Autora: Aretha Franklin (1942-2018)
Any: 1968
Think és un senzill d'Aretha Franklin editat el 1968 dins l'àlbum Aretha Now. La cançó es va convertir en un himne feminista, arribant al número 7 del Billboard Hot 100. Aretha Franklin la interpreta també en la pel·lícula The Blues Brothers de 1980.

Emma (B.S.O.)
Autora: Rachel Portman (1960-xxxx)
Any: 1996
És una compositora britànica, coneguda principalment pel seu treball en cinema. Va ser la primera dona a guanyar un premi Oscar en la categoria "Millor banda sonora" (per Emma el 1996).

March of the Women
Autora: Ethel Smyth (1858-1944)
Any: 1910
Versió: Chorus and orchestra of the Plymouth Music Series
Va ser una compositora anglesa i una de les líders del moviment sufragista. March of the women es va convertir en l'himne oficial de la Unió Política i Social de les Dones (WSPU) i, més àmpliament, l'himne del moviment de sufragi femení a tot el Regne Unit i altres llocs. Els activistes ho van cantar no només a les concentracions, sinó també a la presó mentre estaven en vaga de fam.