La poeta Marta Pérez Sierra, en un article a la revista digital Núvol, analitza el llibre “El somriure de l’esfinx” i destaca que Teresa Costa-Gramunt, amb cinc citacions i un pròleg, reflexiona sobre la naturalesa de la poesia i la seva capacitat de donar i rebre. La poesia com a via de coneixement. “No pas un coneixement reglat”, diu la poeta. I més endavant: “tot és treball i la inspiració una eina de descobriment”. De donar resposta a les injustícies, al dolor i a la mort. La poesia hi respon escrivint. Als marges o allà on sigui. Una rebel·lia, tot i que sense sang ni crits. Alguns d’aquests motius són a “El somriure de l’esfinx” perquè tu, lectora, lector, en puguis treure el teu propi entrellat.

Teresa Costa-Gramunt, de formació humanista i especialitzada en el disseny d’exlibris, s’ha dedicat intensament a la creació literària. Ha publicat cap a una cinquantena de llibres entre assaigs, retrats, biografies, narracions, llibres de viatges, estudis literaris, poemes i prosa poètica. Conferenciant de temes artístics i humanístics, també desplega una gran activitat intel·lectual com a articulista cultural i d’opinió a través de les seves columnes a: Diari de Vilanova, El 3 de Vuit, Eix Diari, La Fura i Núvol. Té un blog literari: http://elveldharmonia.blogspot.com/.Ha obtingut diversos premis de narrativa, poesia i periodisme. Alguns dels seus poemes formen part de diverses antologies i han estat traduïts a diverses llengües. També és traductora, assagista i editora.