L’esdeveniment té lloc el dia 14 de setembre al parc de Ribes Rojes de Vilanova i la Geltrú, de 17:00h a 03:00h. Enguany, en aquesta 2ona edició, el festival compta amb confirmacions com les de Joina, Alidé Sans o The New Raemon, entre d’altres. Dins del marc del festival es duen a terme diferents activitats: en la major part de l’horari hi figuren actuacions musicals d’artistes locals i nacionals. Per altra banda, i a mode de difusió i sensibilització, l’esdeveniment també inclou intervencions de representants de les plataformes beneficiàries del festival, les quals duen a terme una tasca informativa d’interès comú i popular en relació a la causa.

Objectius específics de La Causa 2019

En la edició del 2019, el festival compta amb el suport de Garraf Coopera i de la Fundació Vicente Ferrer, situada a Anantapur, Índia. Aquesta última ONG és la beneficiària de la recaptació del festival d’aquest any. Dintre dels projectes prioritaris de la fundació, els organitzadors de La Causa han escollit col·laborar amb el següent projecte que desenvolupa la FVF a varies zones dels districtes d’Anantapur i Telangana:

· La construcció d’habitatges per a famílies en situació de necessitat

L’objectiu general d’aquest sector és millorar la qualitat de vida de les comunitats d’Andhra Pradesh i Telangana a través de l’accés a l’habitatge i la dotació i millora d’infraestructures i serveis comunitaris bàsics, com la millora de les instal·lacions educatives dels col·legis públics. Per tal d’aconseguir-ho, el projecte està orientat als grups més vulnerables de les zones rurals: castes desfavorides, grups tribals, dones i persones amb algun tipus de discapacitat. A més, la situació de la dona en aquesta zona és especialment precària, pel que un dels objectius principals és també:

· La garantia de la independència i autonomia de la dona dins del nucli familiar, posant la casa al seu nom

El paper que representa la dona a la societat és un àmbit central de treball en la La Causa i la FVF. L’objectiu general d’aquest sector és promoure la igualtat de gènere amb l’apoderament de la casa per part de la dona, el que comporta un increment del seu nivell socioeconòmic, de manera que es tradueix en un augment de visibilitat del rol de les dones índies com a motor de canvi i transformació social. Fets concrets com aquests, contribueixen poc a poc a evitar, per exemple, que nenes de 12 anys es vegin obligades a casar-se i abandonar aviat els seus estudis. Actualment, més de 16 milions de nenes i nens d’entre 10 i 19 anys a l’Índia estan casats segons el cens oficial. De tots aquests, més de 12 milions son nenes i 2 milions de les quals no superen els 14 anys* (cens de la Índia, 2011).

El matrimoni prematur forçat és encara a dia d’avui una assignatura pendent de la Índia. Tot i que el percentatge relatiu a aquest fenòmen s’ha reduït significativament durant l’última dècada (del 47% de l’any 2006 fins al 27% del 2016), encara es donen un gran nombre de casos de matrimonis infantils per sota dels 14 anys, en la seva immensa majoria nenes. A més, el 48% d’aquests matrimonis es donen en zones rurals (com el districte d’Anantapur) davant del 27% que representen les zones urbanes**. Finalment, aquest tipus de matrimonis es solen donar particularment en les castes desfavorides (UNICEF, 2018), que són precisament les beneficiàries de la donació del festival al projecte de la fundació. Des de La Causa es vol aclarir que aquesta consideració és bàsica ja que, tot i que la legislació índia admet la igualtat i no discriminació de les dones, la veritat és que el seu reconeixement social i econòmic està a anys llum de ser una realitat en aquestes zones en particular. De fet, la Índia encapçala la llista de països més perillosos per a la dona del món, segons la Fundació Thomson Reuters, al 2018.

Un Cartell paritari com a premisa bàsica

Des de La Causa entenem que la falta de projectes musicals a la nostra ciutat compostos per dones o majoritàriament compostos per dones és una consequència directa de la baixíssima presència d’elles als escenaris dels festivals arreu del territori durant els últims anys, i bàsicament, durant tota la història. Creiem que aquesta diferència dramàtica* és degut a la falta de referents als escenaris dels festivals. És per això que el nostre festival rebutja propostes, per molt interessants que puguin ser, si la prioritat de la paritat no es veu satisfeta. Entenem que estem en un moment i context social on el correcte és forçar aquest equilibri, amb la visió de que en un futur no sigui necessari forçar-lo gràcies a una més saludable situació natural.

Amb aquesta manera de pensar volem contribuir en la mesura del possible a que la paritat en el nombre de grups musicals a la nostra ciutat vagi augmentant gradualment. La realitat a Vilanova i la Geltrú és que, davant el gran moviment i ampli ventall de bandes que hi ha a la ciutat, les propostes musicals en femení són contades,. Aquest fet fa que sigui difícil elaborar un cartell paritari compost de bandes locals. Tot i que el següent link pot ser d’uns pocs anys enrere, reflecteix prou bé la situació del panorama actual.