Tot va començar el 28 de desembre de 1895, quan els germans Auguste i Louis Lumière van presentar el cinématographe, amb el que es va realitzar la primera projecció cinematogràfica de la història, a la Sala Indien, al soterrani del Grand Cafè, a París. Va ser una sessió de 10 pel·lícules d'uns 50 segons cadascuna. Els germans Lumière van exportar l'èxit d'aquests espectacles a pràcticament tot el món.

A Catalunya, un dels màxims responsables de la introducció i popularització dels espectacles cinematogràfics va ser el pintor Lluís Graner. L'artista barceloní havia aconseguit fama i èxit internacional durant els últims anys de la fi del segle XIX. Ningú el va igualar en el tractament de les llums artificials.

D’aquest estudi i domini de la llum va portar a Graner a emprendre el 1904 una iniciativa que duraria fins a 1908 amb la Sala Mercè, un local polivalent a la rambla dels Estudis número 4 de Barcelona. Van ser els espectacles teatrals i "projeccions cinematogràfiques parlades", que van ser les que més van atreure el públic català. En els espectacles teatralitzats es va combinar el text amb la música i se'ls va donar una gran importància a l'escenografia, els decorats i especialment a la il·luminació.

Al octubre de 1907 es van deixar de fer aquell tipus d'espectacles per ordre del governador civil. El motiu venia pels fets esdevinguts al Teatre Olímpia del Paral·lel l'any anterior. Exactament va ser el diumenge 29 d'abril de 1906 quan durant una representació cinematogràfica, la pel·lícula es va inflamar i va originar un incendi. Va morir una persona i hi va haver diversos ferits de gravetat, no només per la deflagració, sinó també per l'esclafament de la gent que va fugir histèrica pel pànic ... en resum, un drama humà.

A Estats Units i concretament a la ciutat de Nova York, Thomas A. Edison havia comprat la majoria de patents de les invencions necessàries per produir i projectar pel·lícules. Amb això va aconseguir un monopoli amb al qual era pràcticament impossible registrar o projectar pel·lícules sense utilitzar algunes de les seves patents. Un grup de cineastes independents contraris a aquestes mesures van crear la Independent Motion Distributing and Sales i la majoria d'ells va establir els seus estudis a Califòrnia, on no arribava el control d'Edison.

D'aquesta manera van començar a sorgir diversos estudis de cinema que van tenir el seu emplaçament en el districte de l'àrea metropolitana de Los Àngeles, a Hollywood.

Alguns d'aquests estudis van ser Paramount (1914), Universal (1915), 20th Century Fox (1915), Warner Brothers (1919) o la Metro-Goldwyn-Mayer (1924). Des de Hollywood, la indústria cinematogràfica nord-americana va elevar el setè art en un referent de la cultura. I, tot i que l'anomenada l’època daurada de Hollywood comunament se situa entre 1910 i 1960, la veritat és que fins a l'arribada de les plataformes en streaming, el consum de cinema durant tot el segle XX ha contribuït a l'aparició de grans mites en la cultura contemporània, com ara com Marilyn Monroe, Paul Newman, Robert Redford, Audrey Hepburn, Steve McQueen, Marlon Brando o els germans Marx.
En aquest recull de fotos fixes i promocionals revivim escenes cabdals realitzades per, també, els grans mestres de la fotografia, com Steve Schapiro, conegut per les seves fotografies de moments clau del moviment pels drets civils als Estats Units i per haver treballat per a capçaleres com Life, Vanity Fair, Sports Illustrated, Newsweek, Time i Paris Match i que va treballar en els rodatges de pel·lícules com El Padrí, Cowboy de mitjanit o Chinatown. També hi són presents figures com Guy Farner retratant a Audrey Hepburn, Bob Penn a Elizabeth Taylor (Cleopatra), Mel Traxel a Steve McQueen (Le Mans), Ed Feingersh a Marilyn Monroe, Marie Cosindas a Mia Farrow i Robert Redford, Lawrence Schiller a Paul Newman, Katherine Ross i Robert Redford (Dos homes i un destí) o John Jay als protagonistes d’una de les nissagues més longeves de la història del cinema: Star Wars.

La mostra es pot visitar a l’Espai Cultural Fòrum Berger Balaguer de  Fundació Pinnae,  del 29 de gener fins el 14 de març , en horari de dijous a dissabte de 18h a 20h i diumenges i festius de 12h a 14h i de 18h a 20h.

L’aforament serà limitat segons la normativa vigent i amb entrada lliure i gratuïta. És obligatori l’ús de mascareta per accedir a l’espai.

FOTOS DE CINEMA, l’època daurada de Hollywood
Del 29 de gener fins el 14 de març.
Espai Fòrum Berger Balaguer
Rambla Nostra Senyora, 6 de Vilafranca del Penedès