L'obra

El Cep i la Nansa publica la primera traducció al català de l'Esfinx del glaç, la novel·la més hipertextual de Jules Verne. El geòleg nord-americà Jeorling, que enllesteix estudis per les illes que encerclen l’oceà Glacial antàrtic, l’agost de 1839 s’embarca en una goleta a càrrec d’un capità aparentment obsedit a creure que les aventures d’Arthur Gordon Pym prop del pol Sud, narrades per Edgar Allan Poe, van ser reals. Fets atzarosos els impulsaran a reprendre’n el rastre, a través de les mars i les terres d’un continent aleshores desconegut i inexplorat: l’Antàrtida.

 
El traductor

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un escriptor de llarga trajectòria, actiu des de la darreria dels anys seixanta. Ha estat present en la majoria d’iniciatives d’articulació del gènere de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, editor i autor.

Ha dirigit les col·leccions «Aventures» de Pòrtic, «Guies de viatge» de La Magrana, «2001» de Pleniluni i «Ciència-ficció» de Pagès. Ha fet de corrector editorial des de 1972, i des de 1976 fins a 2012 va ser corrector i redactor de la revista Serra d’Or.

És autor de la trilogia de Vilanova, de novel·la fantàstica ambientada a la costa vilanovina, amb una interessant i treballada utilització de la terminologia marinera.

La traducció de L’esfinx del glaç ha estat servida en una llengua clara, viva i desacomplexada, sense estovaments, al servei de la prosa expressiva i descriptiva de l’obra de Verne.