La vetllada, que ha estat organitzada conjuntament per l’editorial Candaya i La Cultural Llibreria, consistirà en una conversa entre l’autora i l’artista plàstica vilafranquina Eulàlia Valldosera, dues creadores que comparteixen amistat de fa molts anys.

El punt de partida de Cuadernos perdidos de Japón són dos viatges realitzats al Japó amb una distancia de deu anys, concretament entre el 2008 i el 2018. A partir d’aquí, Almarcegui escriu un llibre polièdric en el qual hi trobem des d’un assaig molt personal sobre diferents aspectes de la cultura japonesa –literatura, manga, cinema, arquitectura, historia o política- fins a una reflexió sobre l’escriptura i la literatura com a registre del passat. Amb tot, el llibre també pren el caire d’un diari íntim, és a dir, es pot dir que en el text també hi ha un viatge interior marcat per les pèrdues tant de persones com del fet mateix de constatar que aquell país imaginat i recordat, en el fons, ja no existeix. En aquest sentit, Cuadernos perdidos de Japón és una mena de crònica d’aquest doble viatge –íntim i extern- que li serveix a l’autora per enregistrar els canvis viscuts i fer-ne literatura.

En la seva immersió en la cultura japonesa, Patricia Almarcegui, que a banda d’escriptora és professora de literatura comparada, dedica una atenció especial a l’obra d’autors prou coneguts de la literatura d’aquell país asiàtic com ara Mishima, Kawabata, Basho o Shei Shonagon, però també dedica una atenció concreta als haikus mítics que els monjos budistes quan se senten a les portes de la mort. Tot plegat, contrastat amb les reflexions d’antropòlegs i filòsofs en el seu afany d’analitzar una cultura mil·lenària.