Despertar-me quan no dormo és un exercici de maduresa creativa en el qual la contemplació de la natura i el diàleg amb la tradició poètica i artística conformen un univers de densitat moral i d'excel·lència formal. L'autor ens el presenta servint-se d'una escriptura brillant, en què el domini dels recursos poètics i la confiança en el poder creador del llenguatge són els arguments que donen a cadascun dels poemes, i al conjunt del llibre, una coherència i una solidesa excepcionals.

Miquel Desclot (Barcelona, 1952) va publicar el primer llibre de poesia, amb el títol lul·lià d’Ira és trista passió, com a guanyador del premi per a inèdits Amadeu Oller, la primavera de l’any 1971. Durant el mig segle transcorregut des de llavors, ha continuat publicant versos propis, com Cançons de la lluna al barret (1978), Auques i espantalls (1987), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006), i versions poètiques, com Llibres profètics de Lambeth, de William Blake (1987-89), Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1995), Cançoner de Francesco Petrarca (2016), La vida l’he castigada vivint-la, de Vincenzo Cardarelli (2020) o La bella dama sense pietat. Interpretacions poètiques de l’anglès (2021). També ha publicat poesia per a infants, reunida sota el títol El domador de paraules (2012).

L'aforament és limitat i cal reserva prèvia a: ja.cat/MiquelDesclotSSA