Es tracta d’un recull de 12 contes que parlen sobre “la improbable extinció dels idiotes”. Al tombar de les seves pàgines, impregnades per tots els matisos del negre, desfilen un grapat de personatges que fan gala d’una  infinita estupidesa: marit, polític, guerrer, somiatruites, maltractador, assassí, víctima, escriptor, lector... I com que l’estupidesa no té gènere, trobem tant de masculins com femenins o no binaris. A tothom li toca el rebre, però també, sovint, apareixen personatges semblants que reben l’elogi dels fumuts, dels perjudicats, dels insurgents que es rebel·len. Dotze relats, un dels quals té Cubelles com a escenari, ben plens d’ironia i mala baba on el surrealisme, l’absurd de la realitat o la cruesa despullada també fan acte de presència en no poques de les seves pàgines.

Joaquim Micó (Barcelona, 1960) resideix a Cubelles i és llicenciat en Història medieval, docent, gestor cultural, escriptor de contes i novel·la juvenil, guionista de còmic, TV i historiador. De jove ensopega amb la revista de còmic Más Madera i comença a escriure guions, col·laborant amb alguns dels millors dibuixants d’humor del moment. Aviat compagina un bon grapat de feines com a narrador d’històries: guions de televisió (TVE, CB), contes infantils, negre literari, director d’una ràdio local (Ràdio Cubelles) o cap de premsa d’una productora de cine (Íxia Films). Amb la primera novel·la, Qualsevol nit pot sortir el sol, guanya el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Juvenil (1989). També ha guanyat el I Festival Literari Castell de Canyelles, el XXXIII Premi Ferran Canyameres (Terrassa) i el VI Premi Bellvei Negre, aquest amb la novel·la Mai no hem tingut París, una història sobre un assassí cinèfil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà, gallec, italià i a l’alfabet Braille, i els còmics a l’alemany, anglès, àrab i francès. Poca conya!

La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Villanueva, de Ràdio Cubelles, i del propi autor