El llibre està dedicat a l’estudi de l’associacionisme a la Catalunya contemporània i es divideix en tres grans apartats: recerca, tipologies: economia, societat i cultura associatives, i visió global; i recull dotze aportacions de diversos historiadors. Entre aquests cal destacar el que fa referència a la Base de Dades de l’Associacionisme Català Contemporani (BDACC) que consta de 24.00 registres i que es pot consultar en obert a https://www.irmu.org/base-de-dades-associacionisme. Els capítols del llibre tracten de diverses vessants i concrecions de l’associacionisme: agrari, sindical i professional, polític, catòlic, cooperatiu, mutual, cultural, de les dones i de l’economia social i solidària.

L’historiador Ramon Arnabat és corresponsable de la Introducció (amb els coordinadors), de la Metodologia (amb Agustí Agramunt) i del text dedicat a l’Associacionisme cultural (amb Xavier Ferré). I és autor del llarg article que clou el llibre i serveix de síntesi: “L’associacionisme popular: una mirada de conjunt”. I Antoni Gavaldà, historiador del l’associacionisme agrari català, dels capítols La Catalunya agrària associada: societats i sindicats, i La legislació republicana sobre mutualitats a examen.

Arnabat i Gavaldà han realitzat diversos estudis i exposicions sobre el cooperativisme català. La historiadora Montserrat Duch escriu sobre El moviment catòlic i L’associacionisme de les dones; els historiadors Francesc Fortuño sobre Associacionisme sindical i professional; Miquel Garau sobre El desenvolupament del cooperativisme a la Catalunya urbana; i Josep M. Pons-Altés sobre Associacionisme polític a la Catalunya contemporània: cap a una ciutadania republicana?; el sociòleg Jordi Estivill i l’historiador Marc Dalmau sobre L’estat de la qüestió sobre la història de l’economia social i solidària.

La Catalunya contemporània es caracteritza per tenir una densa xarxa d’associacions i d’espais de sociabilitat, la Catalunya associada, que es quantifica i cartografia en aquesta obra original i pionera. Al llarg del text s’analitza i historia l’associacionisme i la sociabilitat a Catalunya entre 1868 i 1938, oferint una imatge global i, alhora, sectorial, que va del món rural al món urbà i que abasta el conjunt de les classes socials i de la geografia catalana. Hi ha tres aspectes que caracteritzen l’associacionisme català: la seva diversitat (agrari, sindical, professional, cooperatiu, mutual, femení, educatiu, recreatiu, cultural, polític, religiós, ...); la seva fortalesa numèrica i distribució homogènia per tot el territori; i la seva presència activa en la vida econòmica, política, social i cultural del país. Davant l’absència de l’estat protector i l’avarícia del capital, les classes populars catalanes s’associaren i lluitaren per assolir una vida digna i, en alguns casos, per transformar la societat.

Coopsetània, promovent el cooperativisme al territori

Coopsetània, que juntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs organitza l’acte, farà una presentació de tots els serveis que, com a referent de la promoció de l’economia social i solidària al territori, desenvolupa en tots els municipis de la vegueria. L’Ateneu Cooperatiu és un dispositiu públic promogut pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i impulsat a les comarques de l’Alt i Baix Penedès, Anoia i Garraf per les cooperatives Actua, Arqueovitis, Bildi, Camerata Penedès, Entrem, Escola Contrapunt, Facto, La Fura, L’Economat i Cal Trajo i que té per objectiu promoure el moviment cooperatiu i l’economia social com a eina de transformació social. Amb seu a Vilafranca del Penedès, està present a les quatre comarques penedesenques a través de diferents punts d’atenció.