L’escriptor Màrius Serra (Barcelona, 1963) presentarà dimecres, dia 29 de març, a les set del vespre, a l’auditori de Vinseum, la seva darrera novel·la intitulada La dona més pintada (Editorial Proa, 2023), una història de ficció que gira al voltant d’un fet real tan enigmàtic com infreqüent: la crema de la pròpia obra tot just acabada de pintar que durant onze anys va practicar el pintor, escultor i ceramista, Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000), una obra del qual forma part de la col·lecció de Vinseum. A la vetllada literària, organitzada per l’editorial, Vinseum i La Cultural llibreria, intervindrà el mestre Jaume Rafecas, qui s’encarregarà de glossar la novel·la.

Després d’anys d’una relació comercial aparentment satisfactòria amb el promotor i marxant d’art de Reus, Miquel Peirats Fenollosa, el pintor montblanquí va decidir trencar l’acord, segons el qual, Palau Ferré –així signava el seus quadres- anava pagant amb pintures la compra d’un casa i dos terrenys. En el seu moment, el preu de compra es va fixar en 10 mil pessetes el metres quadrat de tela pintada a l’oli fins a un total de 42 metres quadrats. El que el pintor no va tenir en compte és que la cotització de la seva obra aniria descrivint una corba ascendent, de manera que, arribat un moment, havia pagat amb escreix el preu de la casa i els terrenys. No endebades, Maties Palau Ferré està considerat com a un dels exponents més brillants de l’art contemporani català.
Reacció a la sentència judicial

El cas és que el promotor reusenc no va estar d’acord amb aquesta decisió i va denunciar judicialment el pintor. El plet va anar d’una instància judicial a una altra fins arribar al Tribunal Suprem que el 16 de maig de 1974 va fallar a favor de Peirats i va condemnar el pintor a pintar un nombre determinat de metres quadrats d’oli sobre tela per poder rescindir el contracte que havia signat amb el marxant. Després de complir la sentència, Maties Palau Ferré, entre 1974 i 1985, va cremar totes les obres que anava pintant com a mesura de protesta per la seva situació. No va ser fins al 1989 que no va permetre que es fes cap exposició amb la seva obra.

Durant tot aquest període, Palau Ferré va pintar una i una altra vegada, el retrat de la mateixa dona, amb un estil figuratiu que oscil·la entre el cubisme i l’art romànic. Val a dir que un dels ingredients de la novel·la és, precisament, descobrir la identitat de la dona que el pintor montblanquí va retratar una vegada i un altra al llarg d’onze anys. I és que Màrius Serra ha tingut via lliure per part dels hereus del pintor i del marxant d’art a l’hora d’accedir a la documentació sobre aquest dissortat plet. Ha estat, doncs, a partir de documents de primera mà que l’escriptor barceloní ha bastit la seva novel·la.