Al París dels anys vint, Apel·les Fenosa (1899-1988) i Jean Cocteau (1889-1963) van forjar una amistat còmplice i vincles professionals que van transitar guerres, èxits, penúries i sentiments controvertits en un context social artístic excepcional.
Ambdós artistes van ser presentats per Picasso en el període del primer exili de Fenosa i el teixit de relacions es va anar amplificant, atraient a tota una sèrie d’intel·lectuals i agents de la vida cultural europea que apareixien i desapareixien de les seves vides en el fragor d’aquell present magmàtic i fulgurant.

L’amistat entre Fenosa i Cocteau es va anar consolidant després del retorn del primer a França, on es va instal·lar definitivament a partir de 1939, i es va mantenir en les dècades successives. Mentre cadascú evolucionava per diferents vies, la situació post-Segona Guerra Mundial els va portar a freqüentar nous escenaris que, igualment, tenien fortes connexions entre sí.
Entre ambdós autors, existeixen qüestions en comú adscrites al seu interès pels referents mitològics i les metamorfosis, transitats des de les accions corporals i la poètica.

El projecte expositiu és l’inici d’una ambiciosa investigació que es concentra en compartir una nova visió sobre una part d’aquest complex context de persones que van compartir temps convulsos i únics:

Apel·les Fenosa, Jean Cocteau, Jean Marais, Max Jacob, Chanel, Francis Poulenc, Marie-Laure de Noailles, Charles de Noailles, André Dubois, Colette, Picasso, Dora Maar, Françoise Gilot, Nusch Éluard, Paul Éluard, André Thirion, Misia Sert, Salvador Dalí, Leonor Fini, Jean Genet, Man Ray, Juliet Browner, Louis Aragon, Elsa Troilet, Lee Miller, Jean Cassou, Tristan Tzara i Jacqueline Trutat.
Personalitats calidoscòpiques enllaçades per complexes xarxes sobre les quals s’aproxima aquest projecte, que es comprèn entres les sales d’exposició i la totalitat del museu.

Un comissariat de Nekane Aramburu.