A continuació els citem unes paraules que ens han fet arribar els mateixos artistes en què expliquen que podrem escoltar al concert:

Aquest programa proposa un petit homenatge a les figures de Pau Casals i Johann Sebastian Bach, mitjançant un recorregut per la història del violoncel i el seu repertori, des dels primers passos de la música instrumental fins a la seva maduresa en el Barroc.

Les Recercades de Diego Ortiz, escrites a mitjan segle XVI, són una de les primeres mostres de l’art de variar un baix harmònic —en aquest cas, el Passamezzo moderno i la cèlebre Folia. En elles, l’instrument greu comença a adquirir independència i virtuosisme, anticipant el paper que més endavant tindria el violoncel.

Amb Girolamo Frescobaldi, la música instrumental assoleix una expressivitat i una llibertat formal que influirien profundament en els compositors posteriors. Les seves Toccatas i Canzonas mostren un diàleg entre el contrapunt i la improvisació, trets que també inspiraren l’escriptura instrumental del segle XVII.

Les Sonates de Nicola Francesco Haym i Giovanni Gabrieli ens situen ja en el ple desenvolupament de l’estil barroc, on el violoncel i el baix continu dialoguen d’igual a igual. En aquestes obres s’hi percep el trànsit cap a un llenguatge més expressiu, preludi del que culminarà en Bach.

Les pàgines de Johann Sebastian Bach que completen el programa —des de les Suites per a violoncel sol fins als Preludis, Corals i Fugues per a orgue— representen el punt culminant d’aquesta evolució. En elles, Bach sintetitza segles d’experimentació instrumental i eleva la veu del violoncel a una nova dimensió, que hem volgut exemplificar també amb dues transcripcions: la primera, el coral ornamentat “O Mensch”, on el violoncel adopta el paper del registre solista de l’orgue; i la segona, l’ària “Schafe können sicher weiden”, en la qual, com si es tractés de la soprano solista, se’ns parla d’un paratge bucòlic al qual es fa referència a la cantata.

Més de dos segles després, Pau Casals, nascut al Vendrell —del qual aviat se celebren els 150 anys del seu naixement—, redescobrí les Suites de Bach i dedicà la seva vida a estudiar-les, interpretar-les i difondre-les arreu del món, obrint així la porta a la interpretació de repertoris anteriors. Si Bach portà l’escriptura per a violoncel a una evolució sense precedents, el mestre Casals elevà la seva interpretació a una nova dimensió, fent inseparables el seu nom i el del mestre de capella de Leipzig.