Aquest estudi va inspirar a Erika Sánchez i Raül Méndez, tècnics d’educació i control ambiental, a l'hora de dirigir el documental La cicatriu del Garraf, com a treball final de Grau Superior. Tindrem l'oportunitat de que el presentin i es projecti a l'inici de la conferència, per tal de donar una contextualització històrica de l’abocador.

A principis dels anys 70, Barcelona tenia problemes alarmants per l’acumulació de residus. Porcioles, un alcalde franquista de la Ciutat Comtal va promoure el projecte d’un abocador destinat a rebre les escombraries de tota l'àrea metropolitana en el pitjor lloc possible, al cor del Parc del Garraf, a la Vall de Joan. El Massís del Garraf es caracteritza pel sistema càrstic, on es produeix una ràpida filtració derivada de l’erosió de les roques calcàries, i en previsió a la nul·la impermeabilització de l’abocador, hi va haver una oposició molt important per part de la ciutadania afectada, els espeleòlegs, els ecologistes i la comunitat científica. La ubicació hipotecava tota la hidrografia de la zona, en drenar els lixiviats (líquids tòxics derivats de la descomposició dels residus) carregats de substàncies tòxiques i metalls pesants, contaminant els aqüífers fins desembocar al litoral a través de les surgències. Sobretot a través del riu subterrani la Falconera, capaç d’abocar la meitat del cabal mitjà del riu Llobregat, del que el poble de Garraf va deixar d'abastir-se.

Un cop inaugurat al 1974, ignorant els informes que alertaven sobre el desastre ecològic i els impactes en salut pública que provocaria la contaminació, l’abocador va estar operatiu 32 anys i es van depositar unes 30 milions de tones de residus sense cap mena de control (industrials, hospitalaris, etc) fins als anys 90, quan es van aprovar les primeres lleis de gestió de residus. Al 2006 es va clausurar per projectar la restauració paisatgística de la zona i pal·liar els impactes derivats. Si bé es va impermeabilitzar la superfície, es bombeja el biogàs i els lixiviats per controlar les filtracions, els residus segueixen contaminant els aqüífers i el litoral. Arran la pertorbació en els ecosistemes i en la biodiversitat, el projecte de restauració ha promogut la millora d'hàbitat. No obstant, molts avencs rellevants, que són bressol de l’espeleologia a Catalunya, segueixen tancats per l'alt risc d'hipòxia o explosió degut a l'expansió dels gasos derivats de la descomposició, com el metà. A més, es creu que els terratrèmols registrats fa uns anys a diversos municipis van ser provocats per la injecció de gas nitrogen líquid, mètode per expulsar els altres gasos que després van descartar. A tot això se suma les emissions que encara genera. Segons un estudi, l’abocador segellat allibera el 10% dels gasos d’efecte hivernacle de tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 

La xerrada té per objectiu donar unes nocions sobre com aquesta infraestructura és una herència ambiental que el franquisme va deixar i representa un emblema de negligència institucional, atès que el mal ja està fet i la recuperació serà molt lenta. Es preveu que les conseqüències del desastre s'allargaran entre 60 -100 anys, com a mínim. A la part final, s'oferirà també un temps pel debat amb els ponents convidats.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Conferència. L’Abocador del Garraf: una ferida oberta

Dissabte 29 novembre, 18:30 – 21:00

Sala d'actes. Centre Cívic Mar, Pg. Marítim 73, Vilanova i la Geltrú

Activitat gratuïta, sense inscripció prèvia

Organitzadors:  Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Xarxa d'Equipaments Cívics, APMA Garraf - EdC ( Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf – Ecologistes de Catalunya)