Amb aquesta exposició, el Memorial Democràtic vol posar l’accent en la rellevància del fenomen migratori, un episodi fonamental per a la configuració de la Catalunya de la segona meitat del segle XX, indestriable de la fortalesa i el dinamisme del moviment antifranquista.

L’exposició se centra en l’obra Els altres catalans, de Francesc Candel. El llibre va captar la complexitat i la riquesa humana i social que suposava per a la Catalunya de la postguerra el fet d’esdevenir una zona receptora d’una quantitat ingent de persones d’altres contrades de l’Estat. Majoritàriament fugien de la precarietat socioeconòmica i, en molts casos, també de la persecució política que imposava el règim de Franco. Els altres catalans es va publicar l’any 1964. Era una proposta pionera, entre l’assaig sociològic i la literatura testimonial, que incidia en la denúncia de les greus problemàtiques derivades del fenomen migratori a Catalunya, agreujades per les dificultats de la postguerra. Barraquisme, dèficits sanitaris i higiènics i marginalitat social foren, entre d’altres, algunes de les carències que més obertament proliferaren en les zones urbanes durant la dictadura franquista.

El muntatge expositiu s’estructura en quatre àmbits, més una introducció i un epíleg,  que incideixen especialment en el fenomen migratori a l’Espanya i la Catalunya de la postguerra, així com en problemàtiques com la manca d’habitatge i la precarietat que milers de persones van haver de patir, com ara retorns als llocs d’origen, el barraquisme i les malalties, entre d’altres. També fa referència al rol fonamental dels anomenats altres catalans en la configuració de l’oposició antifranquista.

El relat de l’exposició es construeix amb fotografies i textos de contextualització intercalats amb cites extretes de l’obra Els altres catalans que serveixen per il·lustrar les qüestions tractades.

Catalunya i la immigració

El Principat, com a punta de llança del desenvolupament capitalista industrial, havia esdevingut una zona de migracions des de la fi del segle XIX. Inicialment la població es desplaçava de les comarques rurals cap a la capital, Barcelona, i altres ciutats mitjanes en vies de creixement. Posteriorment, ja en les tres primeres dècades del segle XX, les àrees més industrials van rebre molta població procedent d’altres zones de l’Estat espanyol, sobretot d’Almeria, Múrcia, el País Valencià i Aragó.

Malgrat les seqüeles de la Guerra Civil i la restricció de moviments de la població que imposava el règim de Franco, la mà d’obra i les seves famílies van continuar arribant a les ciutats catalanes entre la dècada dels anys quaranta i els primers setanta. La majoria d’aquestes persones immigrants deixaven enrere les seves llars d’Andalusia central i oriental, de Castella-la Manxa i d’Extremadura. Les onades migratòries van comportar grans canvis i desafiaments a la realitat catalana. Necessitats econòmiques, però també el fet de voler escapar de la repressió i la cerca d’una nova vida, estaven en l’origen d’aquests grans moviments demogràfics que acabarien conferint una nova fesomia a la Catalunya contemporània. Paco Candel, amb la seva ploma i la seva sensibilitat social, va reflectir aquesta mutació indeturable.

Paco Candel

Francisco Candel Tortajada, conegut com a Paco Candel, va néixer el 31 de maig de 1925 a Casas Altas, Rincón de Ademuz (País Valencià). Amb dos anys, va emigrar amb els seus pares a Barcelona. Va començar a escriure de ben jove una obra prolífica, molt encarada cap a la novel·la social i el periodisme. El 1963 va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre la població immigrant a Catalunya. Max Cahner i Ramon Bastardes, de la recent inaugurada editorial Edicions 62, li encomanaren l’obra, sembla ser que instigats per Josep Benet. Pocs mesos després, el 1964, apareixia el llibre amb el títol de Els altres catalans. L’obra seguia l’estela de llibres anteriors com la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre. Els altres catalans ha estat objecte de nombroses edicions.