Comissariada per Caterina Almirall, la mostra presenta el projecte en la seva màxima expressió i reuneix un ampli conjunt d'obres realitzades a Barcelona, Berlín, París, Skellefteå i altres ciutats europees. L'exposició s'organitza en sis àmbits temàtics —Soroll, L'amor i la mort, Portes, Joc de mirades, Metamorfosi i Rastres— que conviden el visitant a recórrer diferents formes d'entendre el llenguatge visual dels carrers.

Des de fa gairebé una dècada, Jordi Nin recorre ciutats observant atentament les seves parets. Cartells arrencats, grafits, adhesius, intervencions espontànies, restes de missatges o simples marques del temps es converteixen en matèria primera d'un treball que documenta la pell canviant de l'espai urbà. La seva mirada, situada entre l'arqueologia i l'antropologia visual, rescata fragments que sovint passen desapercebuts però que expliquen històries de convivència, conflicte, memòria i transformació.

Els murs de les ciutats apareixen així com una superfície viva i mutant, construïda a partir de capes successives d'imatges, paraules i gestos anònims. Per a Nin, aquests espais constitueixen un gran relat col·lectiu en permanent construcció, una expressió espontània de la vida urbana que conserva les empremtes de les persones que l'han habitat.

L'artista estableix un diàleg amb figures de referència com Brassaï, el fotògraf hongarès que va dedicar part de la seva obra a documentar el que anomenava «el llenguatge dels murs» del París de la primera meitat del segle XX. Si Brassaï es va sentir atret pels grafits gravats sobre la pedra, Nin amplia el focus cap a totes les formes gràfiques i plàstiques que conviuen en l'espai públic contemporani.

La mostra també reflexiona sobre la capacitat de la fotografia per preservar allò que està destinat a desaparèixer. En aquest sentit, el projecte dialoga amb les idees de l'historiador de l'art Georges Didi-Huberman sobre la imatge com a rastre i com a supervivència de diferents temporalitats. Les fotografies de PELL MUTANT fixen moments efímers i irrepetibles, conservant composicions que sovint desapareixen pocs dies després d'haver estat captades.

Fotografia analògica i observació pacient

Una de les característiques singulars del projecte és la seva metodologia. Jordi Nin treballa exclusivament amb fotografia analògica i no manipula digitalment les imatges. La major part de les obres han estat realitzades amb una càmera Hasselblad de 1969, utilitzant pel·lícula de format quadrat 6 × 6.

Aquest procés lent i reflexiu obliga a una observació precisa i a una composició rigorosa. Totes les peces es presenten en un format uniforme de 100 × 100 centímetres, impreses sobre paper Hahnemühle 100 % cotó i emmarcades amb un marc negre que reforça la unitat visual del conjunt.

Jordi Nin

Jordi Nin és artista multidisciplinari, fotògraf, realitzador audiovisual i pioner en la realització d'intervencions urbanes mitjançant projeccions i il·luminacions arquitectòniques de gran format sobre edificis emblemàtics. Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat projectes en els àmbits de la fotografia, el cinema, l'audiovisual i la creació cultural, sempre amb un especial interès per la relació entre la llum, l'espai públic i la memòria col·lectiva.