El fet que aquesta ambiciosa exposició de Just Nicolàs –integrada per disset tríptics de gran format– hagi precisat de dues sales espaioses per poder-la contemplar íntegrament, ha tingut la virtut afegida de propiciar una inèdita col·laboració de l’Obra Social de Caixa Penedès i l’Ajuntament de Vilafranca en un projecte expositiu conjunt. Sens dubte, aquest és un bon moment per reconèixer el treball de Nicolàs, un artista que ha tingut molt més ressò a l’estranger, sobretot a Alemanya, Suïssa i Estats Units, que no pas a la seva terra d’origen.

Per a molts penedesencs, Autonomies serà la porta d’entrada a un creador vinculat a noms tan determinants de la història de l’art com Picasso, Braque o Miró. En el seu estil, conegut com a Nou Barroc, també s’hi detecta la influència d’Apel·les Fenosa i d’Antoni Clavé. Però a Nicolàs el defineix sobretot la força del color, que troba en els seus pinzells la màxima expressivitat, i que aquí posa al servei de la riquesa del paisatge, l’arquitectura i les tradicions de les diverses autonomies.

Mentre recorrem el centre de Vilafranca, des de l’Aula de Cultura del Fòrum Berger Balaguer fins a la Capella de Sant Joan, l’exposició ens convida a reflexionar sobre l’encaix del Penedès –simbolitzat pel raïm– i de Catalunya –representada per les sardanes, els castellers i Montserrat– en aquesta Espanya autonòmica, més enllà del genuí mosaic cultural que engloba. L’autor s’ho mira tot amb un gest de respecte i un crit de llibertat.