Tal i com suggereix el títol de la mostra, els temes de les pintures giren al voltant d’uns pocs objectes que el pintor ha anat utilitzant i destriant de manera reiterada i selectiva i amb creixent persistència com a referents en les diferents composicions d’aquests darrers anys fina a convertir-los en objectes habituals, en objectes personals de la seva pràctica pictòrica.

Aquests objectes de mer us quotidià i sense cap volguda interpretació simbòlica, com ara una ampolla de vidre, una taronja o una poma groga, una caixeta de té vermella, un diàbolo granat, una petita torreta amb un cactus, una gerra blanca de porcellana i algun gerro blau, principalment, són l’excusa per dibuixar unes formes bàsiques i senzilles i omplir la superfície de la pintura amb unes amplies àrees vibrants de colors primaris, en ocasions lleugerament tamisats. Aquests objectes es disposen amb una calculada i precisa aleatorietat sobre una taula que dibuixa una sola línia d’horitzó sobre un fons vuit d’únic color.

L’objectiu de tot plegat és recrear la bellesa senzilla, límpida, tàctil de les coses que ens envolten in insuflar alguna cosa d’aquesta bellesa a la pintura i manifestar allò que el pintor italià Felcie Casorati anomenava amor per les coses, coses que comparteixen la seva existència amb la nostra.