Tres circumstàncies diferents que conclouen en un mateix lloc: un impuls autodestructiu eufemísticament anomenat ‘amor’. Aquesta Fedra a tres veus ens introdueix en el món privat d’aquestes dones, des d’on veiem desencadenar-se els esdeveniments que ens assenyala el text clàssic, només que aquí descobrim unes raons més humanes, més reconeixibles, més identificables, com la profunda sensació de soledat, l’autoestima minvada i el desencís, i que exerceixen com a detonant d’una situació que precipitarà un final que, tal i com plantegen les grans tragèdies, només ha d’acabar amb la mort.

He conegut el plaer, he sentit el dolor i sé que mai tornaré a ser jo mateix, cantava Ben Harper en la seva punyent Pleasure and Pain. De la mateixa manera, l’amor és, per a les nostres protagonistes, l’experiència transformadora i letal que els marcarà un camí comú del qual ja no hi ha retorn possible. Quan la trucada d’auxili és un xiuxiueig llunyà i sord que no arriba a ningú, la vida esdevé aleshores un trànsit esgotador i la calma només es pot entreveure a l’altre costat.

L’acció passa durant el mes de febrer del 1999. En una cambra de la unitat de psiquiatria d’un hospital de Londres, en un pub d’un barri qualsevol de la mateixa ciutat, i al camerino d’un teatre de Broadway tres anys abans. El personatge de Sarah és una ficció sobre la figura de la dramaturga britànica Sarah Kane. Totes les coincidències amb la seva història personal són

voluntàries igual que les divergències. No es pot dir en absolut que aquesta obra pretengui ser una biografia de la Kane i, per tant, en cap moment es mencionarà el seu nom complert. Vera, actriu americana en la cinquantena, Vera Woods. En aquests moments està interpretant Fedra en un teatre de Broadway amb un cert èxit. Freddy, cambrera d’un pub en qualsevol barri de Londres, treballa amb el seu cunyat i batalla a casa amb un marit malalt, víctima, creiem, d’alguna guerra actual.