Que la repressió “Made in China” és abominable és claríssim, però també ho és que els tibetans esperen algun dia poguer tenir el seu dret a decidir, lliurement, amb el suport de la comunitat internacional, aquesta comunitat i aquests governs que callen davant la Xina i li permeten no només els atacs continus als tibetans, sino també a tot el món, exportant el seu sistema econòmic que no és pas altre que allò de treballar més per menys o poc i sense drets laborals i públics.

Qui vulgui saber la situació del Tibet actualment, pot acudir a la informació que córrre per la xarxa i també a la que tenim nosaltres : mireu el nostre Facebook propi i us esgarrifareu del que passa allà. Però hi ha un tema Cabdal : una civilització de les més antigues i importants del planeta, una filosofia en la qual la vida és el principal valor i la no-violència una base de pensament, com pot arribar a reaccionar d´aquesta manera? No poden més.

S´ha fet altres cops, recordem si més no algunes protestes semblants al Vietnam contra la guerra, però al Tibet, fins i tot censurat per part dels grans lames i del Primer Ministre democràtic, no s´havia arribat mai a aquesta situació i aquesta resposta popular i majoritària, que ja arrossega a més de cent éssers, és deguda a la desesperació, és una crida al món perquè sels faci cas, és un clam públic i terrible per dir que els estan massacrant com a poble. Els deixarem sols? Serem mesells amb una gent pacífica que només vol ser lliure i ser respectats? Quebec acaba de denunciar aquests fets. L´Onu, que té resolucions dels anys seixanta, no pensa fer res?

Mentre esperem que els governs donin suport al Tibet, començant pel nostre que no ho ha fet mai, nosaltres si podem fer molt : parlar-ne, escoltar els especialistas en el tema, i obrir el nostre cor per a defensar aquest poble mil·lenari.
Quan un poble desapareix, quelcom de nosaltres mor. Ells moren per la seva llibertat, però la seva llibertat i la seva lluita és també la nostra!