Un estudi d'Ecologistes en Acció destaca la contaminació atmosfèrica de Catalunya, especialment al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf

S’han analitzat 28 estacions, de les que dues corresponen al Garraf (Vilanova i la Geltrú i Cubelles), 6 al Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat, Prat de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Martorell i Gavà), 1 a l’Anoia (Igualada), 4 al Vallès Oriental (Granollers, Montornès, Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni), 4 al Vallès Occidental (Barberà, Montcada i Reixac, Sabadell (Gran Via) i Sant Cugat) i 10 al Barcelonès: 4 poblacions de la comarca (Badalona, Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet) i 7 a Barcelona (Ciutadella, Escullera, Eixample, Gràcia, Poblenou, Dàrsena – Sud i Sants).

S’ha fet un seguiment sistemàtic de totes les dades d’aquestes estacions al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre. L’anàlisi de les dades ha valorat la disponibilitat global de l’estació, i el nivell de disponibilitat en quant a mesura de contaminants concrets, d’aquesta manera s’ha buscat una valoració objectiva del funcionament, ja que en una estació podien fallar els aparells de mesura de contaminació per a determinades substàncies i, en canvi, mantenir-se en d’altres.

S’ha fet el seguiment del diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules de 10 micres (PM10), monòxid de carboni (CO). En el cas de les partícules de 10 micres (PM10) s’ha partit de les mesures de PST (partícules en suspensió total) aplicant el factor de conversió que especifica el RD 1073/2002.

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia que es dona un problema greu d’irregularitats en les dades subministrades per la xarxa. El seguiment detecta que les dades apareixen i desapareixen, i es donen canvis en els valors de manera continuada. Aquestes pràctiques qüestionen la finalitat de la pròpia XVPCA. En aquest sentit adreçarà una carta a Maria Comelles, directora general de Qualitat Ambiental, amb una relació detallada de les irregularitats i demanant-li una entrevista per tractar del tema.

A tall d’exemple, en el seguiment de l’estiu 2004 s’han detectat un mínim 10 irregularitats (veure informe complet).

En el cas del Baix Llobregat i el Garraf, l’anàlisi mostra que, d’un total de 8 estacions de la XVPCA, al juliol, 4 estacions (Sant Andreu de la Barca, Martorell, Sant Vicenç dels Horts i Cubelles) no arribaven al nivell mínim de disponibilitat acceptable (90%), a l’agost són 2 (Cubelles i Gavà) i al setembre tornen a ser 4 (Cubelles, Gavà, Vilanova i la Geltrú i Cornellà de Llobregat). Els casos més preocupants de manca de disponibilitat es concentren a Cubelles, Gavà i Sant Andreu de la Barca. De fet, l’estació de Cubelles deixa de funcionar i és substituïda per unitats mòbils, tot i que la Generalitat encara no l’ha donada de baixa de la seva pàgina web, ni ha indicat al públic el lloc a on s’ha d’adreçar per tal de demanar les dades de les unitats mòbils.

La disponibilitat de dades de contaminants al Baix Llobregat i el Garraf mostren que considerant un total de 35 valors de contaminants a controlar, al mes de juliol 18 valors no arribaven al 90 % de seguiment (el que indica una mitjana de disponibilitat del 48,6%); a l’agost la situació va ser de 8 valors inferiors al nivell mínim (un 77,2 % de disponibilitat); i al setembre, es van donar 13 valors sota el nivell mínim (amb una disponibilitat del 62,9%).

La conclusió d’Ecologistes en Acció de Catalunya és que la irregularitat en el funcionament de les estacions del Baix Llobregat i el Garraf fa que sigui molt difícil establir una diagnosi fiable del nivell de qualitat de l’aire a la zona, amb el que la funció real de la XVPCA queda fortament qüestionada, tan sols als municipis de El Prat, Vilanova i Cornellà es donen nivells de regularitat i eficiència que permeten arribar a conclusions vàlides.

En el Vallès i l’Anoia, el seguiment mostra que al mes de juliol, 6 de les 10 estacions (Igualada, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Granollers) no arribaven al nivell mínim del 90% de disponibilitat, a l’agost van ser 4 (Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Igualada i Sabadell) i al setembre van ser 5 (Granollers, Rubí, Montornès del Vallès, Sabadell i Barberà del Vallès). Els pitjors nivells de disponibilitat es donen a Igualada, Rubí, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Granollers. L’estació d’Igualada no va estar disponible durant tot el mes de juliol.

L’anàlisi per contaminants empitjora la valoració del Vallès i l’Anoia ja que, considerant un total de 47 valors a controlar, al més de juliol 17 d’ells no arribaven al 90 % de seguiment, el que indica una disponibilitat del 63,9%; el més d’agost són 22 els valors per sota del nivell mínim, el que significa un 53,2 % de disponibilitat; i el mes de setembre la situació es manté igual, amb 22 valors que no hi arriben i un 53,2% de disponibilitat. De fet, cap d’ells arriba a un nivell de seguiment del 90% en tot l’estiu.

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que el nivell de funcionament de les estacions del Vallès i l’Anoia es pot considerar inferior al del Baix Llobregat i Garraf per la qual cosa no és possible establir una diagnosi fiable de la qualitat de l’aire, tan sols als municipis de Montcada i Reixac, Sant Celoni i Sta. Maria de Palautordera es pot arribar a conclusions vàlides, tenint en compte que el municipi de Sta. Maria de Palautordera tan sols mesura l’ozó.

En les estacions del Barcelonès, al juliol, 10 de les 11 estacions (BCN Sants, Port BCN Dàrsena-Sud, Sant Adrià de Besòs, BCN Poblenou, Port BCN Escullera, Santa Coloma de Gramenet, Hospitalet de Llobregat, BCN Gràcia, Badalona i BCN Ciutadella) no arribaven al nivell mínim de disponibilitat del 90%, a l’agost van ser 7 (BCN Ciutadella, BCN Sants, Sant Adrià, Badalona, Port BCN Dàrsena-Sud, BCN Gràcia i BCN Poblenou), i al setembre van tornar a ser les mateixes 7 (Ciutadella, Sants, Sant Adrià, Badalona, Port Dàrsena - Sud, Gràcia i Poblenou). En síntesi 9 de les 11 estacions del Barcelonès no són fiables: Sants, Sant Adrià, Poblenou, Port Dàrsena – Sud, Ciutadella, Badalona, Gràcia, Port Escullera i l’Hospitalet, el que tractant-se d’una zona amb uns elevats nivells de contaminació ens situa, amb distància, en el cas més greu de totes les dades analitzades.

L’anàlisi de la disponibilitat per contaminants indica que considerant els 52 valors a controlar, al més de juliol 27 no arriben al 90 % de seguiment (una disponibilitat del 48,9%), a l’agost són 28 valors per sota del mínim (46,2 % de disponibilitat), i al setembre són 26 els valors que no hi arriben (un 50% de disponibilitat).

Ecologistes en Acció de Catalunya considera que la situació al Barcelonès és la pitjor de totes les zones analitzades, i que tan sols l’estació del districte de L’Eixample manté un nivell de disponibilitat que permeti arribar una diagnosi fiable de la qualitat de l’aire.

La conclusió de l’anàlisi de disponibilitat és que la funció real de la XVPCA no s’està complint en cap de les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Sense assolir un nivell de disponibilitat mínim d’un 90% resulta difícil avaluar quin és l’estat de la qualitat de l’aire que respirem i el fet que, malgrat la baixa qualitat de les dades, encara es registrin superacions dels límits legalment establerts a les directives europees permet aventurar les pitjors hipòtesis.

L’informe estudia també les superacions dels nivells d’immissió regulats per la legislació europea en les directives de qualitat de l’aire.

Els contaminants es mesuren en micrograms (milionèsimes de grams) per metre cúbic (µg/m3), amb l’excepció del monòxid de carboni (CO), que es mesura en mil·ligrams. Es detallen les superacions dels Valors d’ Alerta (VA) a la població, aquells en que s’ha superat un llindar en el que hi ha un risc per a la salut humana en cas d’exposició de breu durada; i dels Valors Límits (VL), llindar que els coneixements científics aconsellen no superar amb la finalitat d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana o el medi ambient en el seu conjunt.

El fet que aquest estiu hagi tingut temperatures més baixes que les de l’estiu del 2003 s’ha fet notar en un reducció dels episodis de concentració d’ozó. Cal reiterar, però que la baixa eficiència en el funcionament de la xarxa determina que l’avaluació dels nivells de contaminants també sigui deficient, el que repercuteix en un anàlisi deficient dels impactes sobre la salut.

L’anàlisi de les superacions per partícules de 10 mil·lèsimes de mil·límetre (PM10) destaca tres fets: primer, l’elevat nivell de superacions a totes les comarques --especialment al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf-- malgrat el deficient funcionament de la xarxa; segon, que fins i tot amb aquestes dades tan parcials, ja es donen superacions de la mitjana anual establerta per la directiva europea 1999/30CE; i en tercer lloc, que en municipis com Montcada i Reixac i Vilanova i la Geltrú, a on es dona un nivell fiable de recollida de dades, s’han d’emprendre accions per millorar la qualitat de l’aire, ja que les partícules són les vies de penetració de substàncies molt perjudicials per l’organisme que incideixen en les malalties circulatòries i respiratòries.

Altres municipis com Sant Vicenç dels Horts, Martorell, Cubelles, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, la zona del Port de Barcelona i el barri de Sants, requereixen, malgrat les limitacions en la recollida de dades, d’un tractament especial com a zones altament contaminades per partícules.

L’anàlisi de les dades relatives a l’ozó (O3) permet destacar dues coses: les superacions dels límits legals malgrat les limitacions de disponibilitat i les irregularitats comprovades; i el que siguin els municipis amb un funcionament fiable de la xarxa com Montcada i Reixac, Sta. Maria de Palautordera o Vilanova i la Geltrú, a on es detecten superacions del llindar de protecció a la salut que hauria d’estar objecte d’actuacions municipals.

Les dades mostren que hi ha un conjunt de municipis a on cal prendre’s amb seriositat la superació dels nivells d’ozó, ja que es tracta d’un fenomen repetit que es va detectar a l’anàlisi de primavera 2004: Sant Vicenç dels Horts, Vilanova i la Geltrú, Sta. Maria de Palautordera, la zona del Port de Barcelona, etc.

L’anàlisi de les dades dels òxids de nitrogen (NOx) mostra que un conjunt de municipis i zones es troben en una situació perillosa que ja es va manifestar a la primavera 2004: Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Reixac, Sabadell, Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Badalona; i els barris de Gràcia, Eixample, Ciutadella i Poblenou, a Barcelona.

Pel que fa al monòxid de carboni (CO) s’han detectat superacions dels nivells de CO al Vallès el que implica un risc afegit a la salut, ja que els municipis afectats també suporten elevats nivells d’altres contaminants.

L’informe complet es pot descarregar de: http://www.ecologistesenaccio.org/temes/aire/seguiment/informeestiu2004.doc