Psiquiatria

Guarir és una altra cosa

IA

IA

Els psicofàrmacs permeten d'estabilitzar molts pacients que, sense tractament, podrien patir crisis recurrents. Els antipsicòtics redueixen els símptomes de les psicosis i poden prevenir recaigudes. Els estabilitzadors de l'estat d'ànim i els antidepressius s'utilitzen, segons el trastorn, per controlar símptomes i prevenir descompensacions. La psicoteràpia i les intervencions familiars i socials també contribueixen a millorar la vida de moltes persones.

Tanmateix, en afeccions greus com l'esquizofrènia o la depressió resistent, els resultats sovint són insuficients. Alguns pacients amb depressió responen només parcialment als antidepressius: el patiment disminueix, però persisteixen símptomes o limitacions que els impedeixen de reprendre una vida satisfactòria. La comorbiditat amb altres trastorns i la concurrència d'un consum problemàtic de substàncies poden agreujar el quadre i dificultar-ne el tractament.

En l'esquizofrènia, la recuperació és possible, però minoritària. Una metaanàlisi publicada el 2022 a Schizophrenia Research va analitzar catorze estudis prospectius amb seguiments de vint anys o més. Dels quatre estudis que permetien de mesurar la recuperació d'una manera comparable, amb 1.027 participants, se'n va estimar una proporció del 24,2%. El criteri emprat combinava remissió clínica i social, amb almenys una de les dues condicions sostinguda durant dos anys. La xifra convida a la prudència: en el conjunt dels catorze estudis, es va perdre el seguiment del 52,17% dels participants. En una anàlisi hipotètica que considerava no recuperats tots els participants perduts, l'estimació baixava al 13,1%. Aquest escenari és un supòsit desfavorable, no una estimació de la recuperació real.

La limitació no és només terapèutica, sinó també explicativa: sabem descriure moltes afeccions millor que no pas explicar-les. La psiquiatria classifica trastorns, però encara no en comprèn del tot els mecanismes. Una mateixa categoria pot agrupar mecanismes diferents, i processos semblants poden intervenir en diagnòstics diferents. Les classificacions reconeixen patrons, però no sempre expliquen per què apareix o persisteix un trastorn ni per què un tractament funciona en uns pacients i no en uns altres. La depressió n'és un exemple. La hipòtesi monoaminèrgica atribueix un paper en la depressió a alteracions en els sistemes de neurotransmissió de la serotonina, la noradrenalina i la dopamina. Però l'eficàcia d'alguns antidepressius que actuen sobre aquests sistemes no demostra que la depressió s'origini en un dèficit d'aquestes substàncies. En particular, una revisió sistemàtica de Moncrieff i col·laboradors, publicada en línia el 2022 a Molecular Psychiatry i que ha suscitat debat, no va trobar suport consistent per a la hipòtesi que la depressió sigui causada per una disminució de serotonina.

La recerca obre vies prometedores, però encara incertes. La psilocibina i la dietilamida de l'àcid lisèrgic (LSD-25) s'investiguen per tractar trastorns depressius i d'ansietat; s'estudia si poden modificar l'activitat de les xarxes neuronals i afavorir la neuroplasticitat, és a dir, la capacitat del cervell de reorganitzar les seves connexions. Segons Compass Pathways, dos assaigs de fase III de psilocibina per a la depressió resistent han donat resultats positius. El 9 de novembre de 2026, la companyia va completar la presentació a l'FDA nord-americana d'una sol·licitud d'autorització de COMP360, el seu preparat de psilocibina sintètica. L'autorització encara no s'ha concedit. En qualsevol cas, cal investigar-ne més la seguretat i els resultats a llarg termini, amb prudència especial en persones amb trastorns psicòtics o determinades afeccions cardiovasculars.

La felicitat no es pot prescriure: hi ha persones sanes que no són felices i persones amb trastorns mentals que ho són, i la medicina no pot garantir-la. El que sí, que li podem exigir, és que redueixi el patiment i restableixi, tant com sigui possible, les capacitats que la malaltia ha limitat.

El repte de la psiquiatria no és només d'ampliar recursos per atendre la demanda, sinó de comprendre millor les malalties i desenvolupar tractaments que permetin d'assolir i de mantenir la remissió clínica i el restabliment de l'autonomia i del funcionament social. No hauríem de prendre els límits actuals de la medicina pels límits del que encara podem aconseguir.

Controlar una malaltia és un èxit. Guarir-la és una altra cosa.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!

També pots escollir Eix Diari com a font preferida de Google i no perdre't les nostres notícies



Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local