Institut d'Estudis Penedesencs |
27-10-2004 17:35
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
RECONEIXEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca es coneixen ben definits des de lany 1304, i constituïen el que avui coneixem com a comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) a més daltres poblacions de lentorn, de manera que en el seu extrem sud-occidental arribava fins a les portes de Tarragona, i en la que quedava igualment inclosa la vila dIgualada i la seva rodalia.
REMARQUEM que els límits de la Vegueria de Vilafranca no es van mantenir invariables durant els seus quatre segles dexistència (1304-1716), de manera que algunes poblacions van quedar a la Vegueria de Cervera o a la de Montblanc, mentre que en data incerta es va crear la sots-vegueria dIgualada, possiblement abans del segle XV.
NO OBLIDEM que com a resultat de la guerra de Successió, a partir del 1716, la figura del veguer va ser substituïda per la del corregidor, però el Corregiment de Vila-franca va patir una significativa retallada en profit de Tarragona amb la pèrdua de les poblacions dAltafulla, Torredembarra, Cla-rà, Creixell, Calafell, Cunit, Cubelles, Vila-nova i la Geltrú i la Riera i la Quadra de Santes Creus, però tota lantiga sots-vegueria dIgualada li va ser incorporada.
INSISTIM en recordar que la divisió pro-vincial es va aplicar el 1833 i va suposar el trencament de la unitat secular del Penedès al partir-lo en dues meitats per la línia de divi-sió entre Barcelona i Tarragona.Amb les pro-víncies es crearen també els Partits Judicials.
SUBRATLLEM que la Divisió Ter-ritorial de Catalunya impulsada per la Generalitat el 1936 va suposar una nova mutilació de termes municipals, de forma que Aiguamúrcia, Masllorenç i Montferri van passar a lAlt Camp, mentre que Salomó, Bonastre, Roda de Berà, Creixell, Torre-dembarra, Altafulla, la Riera del Gaià, la Nou del Gaià i la Pobla de Montornès van ser passats al Tarragonès
REQUADREM que la divisió pro-vincial no va afectar la jurisdicció religiosa i els límits dels bisbats de Barcelona i de Tar-ragona es van mantenir fins que pel Con-cordat del 1957 es van adaptar als límits provincial i larxiprestat del Vendrell es transferí a la diòcesi de Tarragona.
Com a resultat d'aquests refe-rents d'adscripció històrica fem públic i explícit que
NO ACCEPTEM cap mena de divisió territorial en vegueries o regions que no reconegui i agrupi en una unitat les tres comarques actuals -Alt Penedès, Baix Pe-nedès i Garraf- que constitueixen el Penedès històric.
NO VOLEM una nova estructura administrativa que deixi fora del Penedès històric municipis com Masllorenç, Bonastre, Mediona, Gelida, Sant Llorenç dHortons o el Montmell, excepte en el cas que els ciutadans d'aquests, de forma lliure i explí-cita, manifestin la seva voluntat de segregar-se del Penedès històric.
ENS ADSCRIVIM a qualsevol estruc-tura de divisió territorial que, bo i mantenint la identitat comarcal de cadascú, remarqui els vincles històrics del Penedès amb la comarca de l'Anoia.
ABJUREM de qualsevol mena d'apropa-ment, adscripció o integració a zones, àmbits o entorns metropolitans de Barcelona o de Tarragona.
CONSIDEREM que qualsevol inte-gració metropolitana suposa per a les dones i homes del Penedès històric haver de renunciar a la identitat comarcal que ens és pròpia.
RECORDEM a tots els representants polítics i institucionals la necessitat de pro-cedir a un replantejament de l'organització territorial de Catalunya que intenti pal·liar, en la mesura del possible, la perillosa descom-pensació que comporta la macrocefàlia bar-celonina.
VALOREM específicament el conreu de la vinya com a patrimoni natural i d'identitat del Penedès històric que cal potenciar i protegir valorant econòmicament i social-ment la producció pagesa.
REMARQUEM que la identitat del Penedès històric té com a factor específic d'identitat exterior la producció dels seus vins i els seus caves amb la denominació espe-cífica de producció en la regió determinada del Penedès.
INSTEM als organismes competents a promoure mesures per a compensar territo-rialment el país.
REBUTGEM la nova adscripció de bona part del Penedès històric a l'estructura eclesiàstica del nounat bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
REMARQUEM la necessitat impres-cindible de reconèixer la divisió eclesiàstica catòlica anterior a 1957 i recuperar la unitat mantinguda fins llavors.
FEM UNA CRIDA a persones, enti-tats i càrrecs de tota mena a adherir-se a aquest manifest, a difondrel i a donar-lo a conèixer arreu.
INSTEM específicament als representants polítics al Parlament de Catalunya a obrir una línia de debat sobre l'estructura territorial de Catalunya prenent en consideració aquest Manifest pel Penedès.
El Penedès, estiu del 2004.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
