Pensem que els diners fan la felicitat?

Segons el diccionari la felicitat és l’estat de plena satisfacció de l’ànima; esdeveniment que satisfà plenament. Per mi la felicitat és encara més que això, és una forma de vida en la que gaudeixes de tot el que pots.

La societat Occidental de classe mitjana (alta) gaudeix per mals costums, amb les seves propietats i els beneficis de poder i econòmics. A l’Àfrica si veiem qualsevol documental, veiem que els nens riuen i son feliços sense propietats, ni diners i lamentablement, sense casa.

La felicitat la fa l’amistat, l’amor, els diners, la família, l’estima a un mateix..., però en cap moment un factor separat. N’estic segur que cada dia podem estar contents, tristos, alegres, però no feliços. La felicitat no és tan sols un sentiment més, si no una forma de veure i gaudir la vida. Si tinguéssim molts diners, ens adonaríem que tenim tots els videojocs i capricis que volem, però si no tenim al nostre costat, per a què ens serveix? En el fons tindríem el remordiment de no tenir algú per a explicar-li les nostres coses, per a escoltar-los o per gaudir amb ells. Les persones entre nosaltres ens podem donar felicitat i de vegades no ens la donem, simplement per desconeixement del que podem arribar a fer pels altres. Som amics dels nostres amics? Què és un amic? Moltes preguntes sense resposta em vénen al cap quan parlo de la felicitat... Jo crec que la felicitat és difícil de trobar-la, mai estarem contents en tot ho que tenim o quasi mai.

De vegades confonem la felicitat amb l’alegria i son conceptes molt diferents, a la nostra societat ens estem acostumant a estar cada vegada més alegres si escombrem cap a casa, però cada vegada som més infeliços...que n’és de difícil la filosofia de la vida!