Centenari del moviment esperantista català

Pensava publicar un article sobre el centenari del moviment esperantista català però he cregut millor fer-ho a mode d’entrevista recollint de memòria algunes de les preguntes que hom em sol fer quan li dic que sóc estudiós de l’esperanto. Per suposat que no recordo moltes de les preguntes que m’han fet durant els meus 26 anys d’esperantista. És per això que quedo a la vostra disposició per a respondre a les que es puguin plantejar eventualment.

P-Què és l’esperanto?
R-És una proposta per a la salvaguarda de la diversitat lingüística i per tant cultural de la humanitat.

P-I com es concreta aquesta proposta?
R-En l’ús d’una llengua pont per a totes les relacions internacionals.

P-Però per a això ja tenim l’anglès!
R-L’anglès o qualsevol altre llengua pertanyent a algun grup humà no seria una solució per a la salvaguarda de la diversitat perquè els natius d’aquesta llengua no haurien de fer l’acció voluntària i necessària d’escoltar els altres per a què la comunicació intercultural es produeixi.

P-I com és que una proposta tan clara no s’adopta d’una vegada?
R-Hom parla dels interessos creats, però jo crec que és més aviat perquè les accions que els administradors duen a terme són aquelles que el dia a dia els marca, per la immediatesa de la necessitat creada, les escoles, les guarderies els problemes de l’habitatge, els llocs de treball de les empreses que es deslocalitzen, la sanitat, les catàstrofes naturals o les guerres, etc. i els projectes d’infrastructures grans i petits –i aquí si que, en alguns casos, hi pot haver interessos creats pels estaments de poder real, lobbies, etc. Fins i tot l’esport, en totes les seves vessants, lligues nacionals, mundials i manifestacions olímpiques està ben controlat pels grups econòmics de pes. I la cultura en la seva vessant snob, també. Etc.

P-Llavors n’hi ha per estona, doncs?
R-Crec que hi ha una oportunitat propera que forçarà el debat i serà a la Unió Europea. No crec que França i Alemanya admetin el monolingüisme i encara que intentin forçar l’ús oficial de quatre o cinc llengües la resta no s’hi conformarà. Suposo que aniran passant anys a veure si els minoritaris callen o allò de qui dia passa any empeny. Però el problema lingüístic anirà sortint de tant en tant. L’any passat mateix la conferència anual dels Verds Europeus –on hi pertany Iniciativa Verds- va elaborar una resolució reclamant l’ús de l’esperanto com a llengua pont.

P-Però a qui més interessa el problema lingüístic?
R-El problema lingüístic no interessa a gairebé ningú; al poble ras perquè no és una qüestió primària, a la classe intel·lectual per motius varis entre d’altres la mandra, la ceguesa o el curt abast de les seves mires, ves a saber. Els comunicadors perquè el tema no ven. Estic generalitzant, però avui i potser gairebé sempre les coses es mouen “si toca”, com deia qui ja sabem. Les classes adinerades ho tenen més clar: l’únic que els interessa és la seva butxaca i els problemes de la societat ja els arreglaran els partits d’esquerra que per això hi són. De moment és un tema que només preocupa a uns determinats lingüístes i afeccionats a la lingüística o a gent interessada en una comunicació internacional democràtica de respecte a totes les identitats, com ara els esperantistes.

P-I què opinen aquests lingüístes?
R-Vjaçeslav V. Ivanov a la seva obra "Reconstructing the Past" (1992), diu: "Cada llengua constitueix un cert model d'univers, un sistema semiòtic de comprensió del món que ens fa més rics. Hauríem de preocupar-nos de la conservació de les llengües de la mateixa manera que ens preocupem de l'ecologia." Els esperantistes diem que per a la salvaguarda de l'ecosistema lingüístic amb una comunicació eficient i democràtica entre les diferents cultures la millor solució seria una llengua pont. Aquesta llengua hauria de ser una llengua construïda amb conceptes inambigus i per tant semiòticament neutra; un sistema comunicatiu equidistant entre els diferents sistemes lingüístics. Aquest pont intercultural seria la garantia de la conservació de totes les espècies lingüístiques: Cada poble amb la seva llengua i l’Esperanto per a tothom.

P-I què feu els esperantistes per a aquest objectiu?
R-Estudiem, fem cursos a les nostres associacions; per exemple, els vilanovins al Centre Cívic de Sant Joan. Hi ha cursos a internet gratuïts i algun de pagament. Fem reunions, conferències, participem en fòrums a la xarxa, tenim diaris i magazins a la xarxa i revistes periòdiques en format imprés. Editem llibres i fem congressos a diferents nivells, com ara, del 30 d’octubre a l’1 de novembre se celebrarà a Ceret el 32è Congrés d’Esperanto. Enguany fa cent anys de la fundació dels primers grups per a l’estudi i divulgació de l’esperanto al nostre país, el 1904 es creava, amb seu a Ceret, a la comarca del Vallespir de la Catalunya Nord, l’Aplec Esperantista de Catalunya, la primera associació esperantista d’àmbit nacional, amb delegats a diverses ciutats d’ambdós costats del Pirineu. A Ceret també es van editar els tres números del butlletí de l'entitat, Espero de Katalunjo on vam descobrir que l’autor del primer article de la primera revista va ser el notari Salvador Dalí, pare del pintor, delegat a Figueres a la fundació de l’associació esmentada.

P-Bona sort i coratge!
R-Gràcies, alguna pregunta més?