Estrasburg condemna Espanya per negar la pensió de viudetat a una dona d'una parella de fet de Gelida sense registrar

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per negar la pensió de viudetat a la dona d'una parella de fet sense registrar de Gelida. En concret, el tribunal lamenta la manca de "mesures transitòries" a l'Estat perquè les parelles a Catalunya poguessin adaptar-se al requisit que va imposar el Tribunal Constitucional el 2014, que exigeix que una parella porti dos anys registrada per tenir dret a cobrar la pensió. El TC va tombar la normativa del codi civil català fins llavors aplicable, segons la qual no calia oficialitzar la parella per cobrar la pensió si es complien certs requisits. La nova exigència, sense transició, "va privar la demandant de l'expectativa legítima d'obtenir una pensió", diu el TEDH.

La demandant, veïna de Gelida, convivia amb la seva parella des del 2003, i tenien tres fills en comú. D'acord amb el Codi Civil català vigent fins al març del 2014, no calia registrar la parella de fet per tenir dret a la pensió de viudetat si es complien certs requisits, cosa que va canviar amb la sentència del TC del 2014.

La parella de la demandant va morir el juny del 2015 sense que s'haguessin registrat ni casat, i se li va negar la pensió per no haver formalitzat la parella almenys dos anys abans de la mort -seguint la doctrina del TC.

Però tal com argumenta Estrasburg, el "problema principal és que, encara que ho hagués fet, no hauria pogut complir el termini de dos anys, perquè la seva parella va morir abans d'expirar-lo".

En aquest sentit, el TEDH considera que la "nova exigència formal, sense període de transició, va privar la demandant de la seva expectativa legítima d'obtenir una pensió, constituint una ingerència desproporcionada i contrària a l'equilibri just entre els interessos en joc". En altres paraules, es va vulnerar el seu dret a l'article 1 del Protocol número 1 de la Convenció, que reconeix el "dret a posseir béns i fer-ne ús".

En la seva defensa, la demandant va assegurar que tenia aquesta "expectativa legítima" perquè la seva convivència amb la seva parella complia durant anys amb els requisits del dret civil català.

A més, va dir que no havia tingut coneixement del nou requisit legal a temps, tant perquè "no havia tingut prou difusió" com perquè la seva parella va morir menys de dos anys després de la publicació de la sentència del Constitucional. De facto, doncs, era per a ella impossible complir amb el requisit.

La dona reclamava a l'Estat prop de 155.000 euros en concepte de danys materials, l'equivalent a la pensió que hauria rebut entre el 2015 i el 2025, així com 20.000 euros per dany moral.

El tribunal amb seu a Estrasburg considera que no pot determinar "l'import exacte de la pensió" per fixar el dany material, i per tant no concedeix cap quantitat en aquest concepte i recorda que el dret intern preveu la revisió de decisions definitives que hagin estat declarades contràries al Conveni de Drets Humans, com seria el cas.

No obstant això, sí que estipula concedir 8.000 euros per dany morals.