AVE = espai : temps = Æ

Recordo que, quan anava a col·legi, a l'assignatura de física, ens feien aprendre, com a lloros, una equació que parlava de la velocitat. L'enunciat, si mal no recordo, deia que la velocitat era igual al quocient entre l'espai recorregut i el temps emprat en recorre'l.

Jo em pregunto: si apliquem aquesta fórmula al tren d'alta velocitat, acabarem algun dia per veure'l?

El meu desconeixement en la matèria és total. L'única experiència que puc dir que tinc amb l'AVE es remunta a quan el meu fill era petit. Ell, afeccionat com el seu pare al món del ferrocarril, tingué l'oportunitat de tastar un simulador de conducció en un Festival de la Infància. I fent honor a la veritat, us tinc que dir que l'experiència ja no fou del seu gust. Quan li vaig preguntar, perquè, em va contestar que per ser de gran velocitat, corria poc...

El que m'ha empès a fer aquest article han estat les declaracions de la Ministra de Foment. Segons aquesta senyora, el tren arribarà tard a Catalunya, entre altres coses, perquè en les proves efectuades a 215 quilòmetres l'hora, aixecava pedretes del balast de la via. Pedretes, paperets, fulletes, i, al seu pas, jo de vostè no m'atansaria, senyora ministra. Però, no cal que vagi a veure com passa l'AVE. En que es posi a l'andana de l'estació de Cubelles quan passa l'Euromed, a voltes, sense senyals acústics, n'hi ha prou! Com pot dir aquesta dona, des del seu càrrec, disbarats d'aquesta envergadura?

Pel vist, ara no toca parlar de les escletxes, les esllavissades i els esvorancs. Tampoc de la desena de morts que cal lamentar des que es va iniciar la construcció del trajecte Madrid-Barcelona. Ni dels desajustos en la senyalització, motiu, més que suficient, en molts països per suspendre la circulació de trens.

Senyora Ministra de Foment: perquè no fomenta una altra fórmula més convenient i sostenible per nosaltres els catalans. Una solució racional que alguns reivindiquem. Aquí tenim una companyia ferroviària, modesta per espoliada, però, amb excel·lents professionals que, al menys, mai no farien allò que saben que no poden fer. L'únic que necessitem de vostès és que ens cedeixin la infrastructura viària del nostre país. Si, senyora, aquella que, en bona part, la RENFE es va fer seva en temps de la dictadura. De la que caldria dir, què no hi han fet res. I no pateixi perquè, nosaltres mai no hem confós l'ample internacional amb la via estreta. Miri. Per salvar distàncies extremes que en el nostres país, parlo de Catalunya, no van més enllà de les tres hores i trenta minuts, vol dir que cal anar a 300 quilòmetres per hora? No es pot circular a velocitats que ens permetin no passar de llarg pobles que varen confiar, en el seu dia, en el ferrocarril per sobreviure. Això, a més de sostenible, seria de “foment” , senyora Ministra del Foment. Els medis de transports, serveixen per comunicar poblacions. Per fomentar l'intercanvi. No perquè caiguin en l'oblit, passant-hi de llarg.

Quins llegeixen aquest article no tenen cap culpa, però, escolti'm be; voten... No li explicaré, i, en aquest cas no és per que no ho sàpiga, com articular una xarxa en territori català, amb trens còmodes, puntuals i sostenibles, unitats de velocitat adaptada a la xarxa, un radi de corba que els permeti arribar a tot arreu amb el major respecte per l'entorn. Donis una volta per la xarxa ferroviària alemanya, suïssa o la de qualsevol país de centre Europa. Segur que troba el que li vull dir. Refresca la memòria, com jo he fet, amb l'equació que dona títol a aquest article, i, aprèn alguna cosa sobre el principi d'acció i reacció. Per cert, a la xarxa alpina de la DB no s'estranyi si troba en una mateixa estació, compartint andana, en una via, una unitat de vapor i a l'altra una unitat de les considerades ràpida i pot fer el canvi de tren en només baixar i pujar. Són països amb un concepte del ferrocarril, molt llunyà al que vostè representa.


Resum del que no sabíem: La incògnita té una lectura més complicada. En el cas de disposar de totes les variants, és un misteri. Que el meu professor de matemàtiques em perdoni la llicència.