Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià defensen la unitat del català a Europa

València, 5 de novembre de 2004

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, entitats que formen la Federació Llull, volen fer públiques les consideracions següents, davant la presentació com a “traduccions” diferents, “catalana” i “valenciana”, d’una versió absolutament idèntica de la Constitució europea, oferta ahir pel President del Govern espanyol al Secretari General del Consell de la Unió Europea:

1.- La unitat de la llengua catalana –de la qual el valencià és una variant– és un fet reconegut per totes les universitats del món. Que totes dues “versions” de la Constitució europea siguin idèntiques és una demostració clara d’aquesta realitat.

2.- Que una llengua pugui tenir dues denominacions oficials per raons d’ordre polític o altres no invalida la seva unitat real i reconeguda, exactament igual com ocorre amb el binomi “castellà” (nom que estableix la Constitució espanyola) i “espanyol” (nom amb què, en oberta contradicció amb aquesta, el Regne d’Espanya signa els tractats europeus). D’aquesta manera, la denominació “valencià” recollida per l’Estatut d’Autonomia valencià no implica el reconeixement de l’existència d’una llengua diferenciada de la catalana. En aquest mateix sentit s’han pronunciat el Tribunal Constitucional en la seva Sentència 75/1997, de 21 d’abril, i el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en quatre sentències dictades enguany mateix (330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004).

3.- El fet que ara denunciem té un trist precedent: la carta enviada el 13 de setembre proppassat pel Ministre espanyol d’Afers Exteriors, Sr. Moratinos, a les més altes instàncies europees, a la qual les tres entitats signants d’aquesta nota ja vam contestar amb una Carta Oberta a l’Excm. President del Govern Espanyol Sr. Rodríguez Zapatero. En la dita carta li reclamàvem com a solució que “el vostre Govern atorgui ple reconeixement legal que el valencià és català, és a dir: una norma que tanqui definitivament qualsevol intent de secessionisme lingüístic (intent que només pot beneficiar als sectors polítics més reaccionaris) i deixi clar que el nom general de la llengua és català i que quan s’utilitza el nom valencià, recollit en l’estatut d’autonomia valencià, s’està fent referència a una varietat de la llengua catalana”.

4.- El lliurament com a diferents de les dues traduccions idèntiques de la Constitució europea és un greu atac a la llengua catalana i als seus parlants, perquè:
– Atempta contra l’autoritat acadèmica i contradiu totes les universitats del món, en una preocupant ingerència del poder polític en l’àmbit acadèmic, pròpia de temps que pensàvem superats.
– Atempta contra el poder judicial, ja que el poder executiu obvia una sentència del Tribunal Constitucional, el màxim intèrpret de la Constitució espanyola, i actua sense respectar el pronunciament d’aquest.
– Es tracta d’una actitud reincident, ja que el precedent del Sr. Moratinos no sols no ha estat corregit, sinó que ara s’insisteix en la mateixa via, i sense que aquesta vegada es pugui al·legar ignorància del conflicte que s’està creant.
– No té en compte en absolut el Govern de Catalunya i menysprea el seu intel·ligent gest d’oferir una traducció de la Constitució espanyola en català occidental, la qual cosa ofereix una via de solució al possible conflicte.
– Implica un clar posicionament del Govern espanyol amb els postulats del PP al respecte, i de fet aquesta darrera força política és l’única que s’ha mostrat d’acord amb l’actitud del Sr. Zapatero.

Davant d’aquests fets, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià denuncien una decisió que només pot interpretar-se com un atac a la unitat de la llengua catalana i una voluntat de crear i mantenir el conflicte, conflicte que el gest de la Generalitat de Catalunya resolia amb una traducció única. Fan constar que això només té com a efecte dificultar l’acceptació del reconeixement del català a la Unió Europea. I subratllen la doble moral i el menyspreu envers la nostra llengua que implica que “castellà” i “espanyol” poden alternar-se prescindint del que fixa la Constitució espanyola i, en canvi, l’equivalència dels noms oficials “català” i “valencià” referits a la llengua catalana, com reconeix el Tribunal Constitucional, no té cap valor per al Govern del Sr. Rodríguez Zapatero.

Òmnium Cultural
Acció Cultural del País Valencià (ACPV)
Obra Cultural Balear (OCB)