Els joves continuem a judici, els policies continuen en actiu. Ni oblidem, ni perdonem!

Tothom recorda els motius d’aquesta persecució, no fa falta recordar contra quina política protestàvem, ningú no oblida com va acabar la concentració pacífica, però estem tips que es vulgui cadàver un cos que és ben viu a bse d’abocar-hi calç viva. L’Ajuntament intenta amagar el trist resultat de tots aquells fets a la població. Però quan Vilanova es va mobilitzar en contra de la persecució es va veure fins a quin punt els vilanovins erem, i som, coscients del que havia succeït.
Tot és vàlid per intentar silenciar-nos, per baixar el teló de final de funció i fer fora el públic a cuita-corrents. La comissió d’investigació que va preparar l’Ajuntament, a part de bones paraules, va ser prou clara: són brètols la joventut vilanovina amb opinió crítica i no hi ha brètols, sinó mala coordinació, entre la Policia Local. Els uns dolents i els altres bons. Despistats, però bons. Ningú esmenta ja que els joves van ser identificats –i posteriorment encausats- quan anaven a l’hospital per tractar de curar els cops de porra. Un altre cop els agredits hem estat criminalitzats, tornem a ser acusats d’agredir als qui ens agredeixen. Però potser aquest cop no han enganyat ningú, aquest cop Vilanova recorda el que va passar, aquest cop volem que no s’amagui la veritat amb denuncies contra els qui vàrem ser agredits.

Avui, com fa un any, seguim creient que l’actuació policial va ser abusiva amb uns manifestants que, en cap moment, vam instigar-los a l’agressió. Avui, com ahir, seguim sense saber per què ho van fer, així com desconeixem qualsevol resultat de la investigació que l’ajuntament va dur a terme, més enllà de la galeria de premsa. I ho volem saber, volem saber per què van entrar a l’Ateneu, volem saber per quin motiu es va acusar, injustament, a persones agredides durant la càrrega policial, volem saber per què es detenia a gent quan arribava a l’hospital per tractar els cops de porra. Volem saber per què se’ns acusa d’agredir quan som nosaltres els agredits per fer sentir la nostra veu. Volem saber si sou conscients que la càrrega i l’escorcoll han acabat a judici, per via penal, i els joves encausats pot ser que ens enfrontem a mesos de presó. Volem saber quin perill tan gros representava aquella noia a qui vau fer agenollar, emmanillada, i vau insultar i amenaçar a plaer. Volem saber per què vau mentir tan flagrantment a la premsa dient que el nostre objectiu era prendre les armes reglamentàries als agents de la municipal. I volem saber per què veneu gat per llebre a la ciutadania i acordeu nous protocols de comportament de la Policia Local si el problema no el té la policia, sinó el govern i certs agents que encara avui, un any després, continuen en actiu i porten pistola. A què juguem? A estirar la corda a veure quan peta? A nosaltres, amb esbirros a sou no ens callareu.
Per això, clar i català: els joves continuem a judici, els policies continuen actiu. Volem l’absolució sense càrrecs ja!

“Si no pareu compte, els mitjans de comunicació us faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit.” (Malcom X)