Experts dels Jutjats de Família elaboren un rellevant estudi sobre al Síndrome d'Alienació Parental (SAP)

Membres de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil de Catalunya, que treballen al servei dels jutjats de família per intervenir en situacions de crisi familiar conflictiva en processos de separació i divorci amb menors, han elaborat un rellevant estudi sobre l’anomenada síndrome d’alienació parental (SAP).

Aquest estudi conclou que majoritàriament és el pare el progenitor alienat (rebutjat) en els processos de separació o divorci i que, sovint, les mesures judicials que s’apliquen són ineficaces i el règim de visites s’incompleix amb molta freqüència.

L’estudi ha rebut el primer premi en les Segones Jornades de Psicologia Jurídica, organitzades per la Universitat de Barcelona, que van reunir experts en la matèria de tot l’Estat espanyol, i és un dels fòrums més prestigiosos en el camp de la psicologia aplicada a la justícia.

La recerca destaca perquè és la primera a Catalunya elaborada a partir de dades reals obtingudes després d’analitzar 69 casos de famílies (amb un nombre total de 83 fills) en situació de conflicte i amb intervenció judicial, entre els anys 2001 i 2003.

Els autors de l’estudi són Mercè Cartié, Ramon Casany, Raquel Domínguez, Mercè Gamero, Cristina García, Mati González i Carolina Pastor, tots ells membres de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil de Catalunya, adscrit als jutjats de família i que actuen en aquest àmbit per un conveni entre la Creu Roja i el Departament de Justícia.

Aquests tècnics, que formen part dels equips de Barcelona i Tarragona, han constatat que un dels conflictes més recurrents en els processos de separació i divorci és el rebuig filial envers un dels progenitors i han focalitzat la investigació en la SAP, descrita per primera vegada pel doctor Gardner el 1985.

Un dels principals resultats de la recerca és que el 73,5% dels progenitors alienats (rebutjats) són pares, d’entre 36 i 45 anys, ja que, per factors de tradició legal i cultural, la custòdia dels fills s’atorga majoritàriament a les mares. Més de la meitat dels pares que pateixen el rebuig mostra una actitud reivindicativa davant aquesta situació.

Per contra, el perfil de qui provoca el rebuig correspon al d’una dona d’entre 35 i 45 anys, que tendeix a obstaculitzar la comunicació parentofilial amb ús d’estratègies d’alarma social, amb implicacions legals.

També destaca que un 61,4% dels progenitors que generen el rebuig obstaculitza de manera directa el contacte parentofilial.

En un 88% dels casos analitzats les visites de fills estan regulades pels jutges i el grau d’incompliment s’eleva al 72%. Segons els autors de l’estudi, les mesures judicials aplicades esdevenen ineficaces perquè s’evidencien dificultats en el compliment de visites a partir de l’any del procés de separació i/o divorci.

Pel que fa als menors, la SAP és més present en fills de 10 a 12 anys, és a dir, en la preadolescència, etapa de major capacitat de pensament independent i presència d’emocions polaritzades i intenses. També s’ha constatat que l’expectativa que el menor sigui escoltat judicialment a partir dels 12 anys genera en l’adult un reforçament de la manipulació dels fills.

Aquest equip d’experts ha incorporat a l’estudi una sèrie de propostes per minimitzar o eradicar els efectes de la SAP, ja que constaten una dissonància entre les mesures legals que s’acostumen a aplicar i la realitat familiar afectada per aquesta problemàtica. Afirmen, fins i tot, que «la instància judicial acaba per esdevenir un element més de la síndrome».

Una de les mesures que proposen és la intervenció a nivell relacional amb professionals especialitzats, sobretot durant el primer any del procés de separació i/o divorci en els casos de major crisi familiar perquè la SAP s’agreuja amb el pas del temps.