Crisi econòmica

La bretxa salarial dels joves es va eixamplar amb la crisi immobiliària i no ha tornat als nivells previs al 2008

La Cambra denuncia que la desigualtat salarial juvenil ha passat de conjuntural a estructural a Catalunya

La bretxa salarial dels joves es va eixamplar amb la crisi immobiliària i no ha tornat als nivells previs al 2008. ACN

La bretxa salarial dels joves es va eixamplar amb la crisi immobiliària i no ha tornat als nivells previs al 2008. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La bretxa salarial dels joves a Catalunya va augmentar després de la crisi immobiliària i no va disminuir durant la recuperació (2014-2019), com sí que va succeir als països avançats de la Unió Europea. Si ve als països més avançats d'Europa la bretxa se situa per sota de la del 2004, a Catalunya s'ha elevat i s'ha quedat estancada. "L'augment d'aquesta bretxa ha passat de conjuntural a estructural", ha assegurat el director d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira, en una roda de premsa aquest dimecres. El salari brut dels joves va acabar el 2020 amb 22.339 euros l'any, només 1.017 més que el 2009. En canvi, els sous de la resta de la població van augmentar 2.600 euros.

La bretxa salarial dels joves a Catalunya va augmentar després de la crisi immobiliària i no va disminuir durant la recuperació (2014-2019), com sí que va succeir als països avançats de la Unió Europea. Si ve als països més avançats d'Europa la bretxa se situa per sota de la del 2004, a Catalunya s'ha elevat i s'ha quedat estancada. "L'augment d'aquesta bretxa ha passat de conjuntural a estructural", ha assegurat el director del Gabinet d'Estudis de la Cambra de Comerç, Joan Ramon Rovira, en una roda de premsa aquest dimecres. El salari brut dels joves va acabar el 2020 amb 22.339 euros l'any, només 1.017 més que el 2009. En canvi, els sous de la resta de la població van augmentar 2.600 euros.

De la mateixa manera, hi ha més probabilitats de caure en la pobresa –la taxa de pobresa es del 23,6%, prop de nou punts per sobre de la general– i també dificultat de saber com es pagaran les pensions. "Si els joves cotitzen menys la sostenibilitat del sistema estarà en entredit i les seves pròpies pensions quedaran molt afeblides. És un problema de bomba de rellotgeria", ha assegurat Rovira. 

En aquest sentit, el director d'Estudis Econòmics de la Cambra ha insistit que com més temps passi sense implementar mesures efectives per reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions "més dures hauran de ser en el futur per equilibrar".

D'altra banda, els indicadors analitzats per la institució mostren una "millora gradual" del PIB per càpita, que, amb tot, encara se situa un 1,4% per sota dels nivells precovid. El consum privat encara ha evolucionat pitjor i té més a recuperar, situant-se un 1,6% per sota. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local