Francesc Badia |
13-12-2004 18:57
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En certes latituds, la gent aprofita les hores de son d'aquests rosegadors per posar-los a la boca una cigarreta encesa. Els rats, més penats que mai, es veuen obligats a fumar, si volen seguir respirant. És una bretolada com una casa de pagès, però, dona peu per parlar del què les indústries tabaqueres fan amb els fumadors d'arreu del món.
Als que fumem no ens han posat cap cigarreta encesa a la boca. Ens l'hem posat nosaltres mateixos. Però, tampoc mai no ens han fet signar cap contracte on posi que mentre siguem fumadors tindrem que pagar els plats trencats de les economies dels nostres països respectius, ni que, per deixar de fumar tinguem que pagar més que en tota la nostra vida de fumadors, brindant-nos la possibilitat de seguir fent-ho.
Les indústries tabaqueres amb interessos para i supra nacionals, fan el paper de la puta Ramoneta, amb eslògans de molt mal gust i imatges endoscòpies de pulmons quitranats, mentre la mainada compra tabac a les màquines expenedores com si fossin xiclets.
La ingesta de tabac, que jo mai no defendré, provoca una addicció: el tabaquisme. Com les begudes de cola (veure, Enciclopèdia Espasa, pàgina 678, veu coca, entrada 4) provoquen una dependència la cafeïna del cafè, les màquines escurabutxaques i els ús indiscriminat dels mòbils. Si es tracta de considerar a aquests i d'altres com a tics socials productius, que no vol dir no perniciosos, seguirem fent el paper esmentat abans i aquí no haurà passat res.
En canvi, entretant ens agafaran dormint com a les rates-pinyades i ens faran fumar, no dic per on, consumint tot allò que resulta ser prohibitiu i perjudicial, però, que genera uns beneficis inqüestionables.
El que realment els faria la punyeta seria que deixéssim de fumar, de beure cola, d'escurar-nos les butxaques a les màquines i de trucar o el que sigui amb el mòbil. Tot plegat, ens faria menys indefensos. Sona a entelèquia utòpica.
Resum del que no sabíem: No només ens estimem allò que ens beneficia. A vegades aquest sentiment laboquem en coses que ens perjudiquem. Que cadascú faci el seu propi examen de consciència.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
