Algunes raons per a oposar-se al P.O.U.M. de Sitges

1.- Una diagnosi urbanística objectiva és la base de la planificació que vulgui fugir de les tendències primàries o de curt termini. Es troba a faltar la seva influència en la concepció del Pla. Els seus valedors només insisteixen en que és menys dolent que l’anterior.
 
2.- El sostre edificable per a nou habitatge previst al Pla representa un augment proper al 50% del sostre existent. Això significaria allunyar-se molt del creixement vegetatiu de Sitges, que és ben limitat. A més, encara que una important part es comptabilitza com de segona residència, la seva transformació en primera és inevitable, donada l’accessibilitat de la vila des de les comarques congestionades. 

3.- El creixement de Sitges, que no tothom desitjava, tenia com a una de les seves missions principals acostar-nos a l'equilibri entre el nombre d'habitants i el de llocs de treball. El Pla no proveeix sostre per a noves fonts d'activitat en proporció a l'augment de sostre residencial abans esmentat. Això agreujarà la tendència cap a la "ciutat dormitori" que ningú ha demanat.

4.- Massa sovint els càlculs econòmics i urbanístics s'han basat en dades anacròniques  o inadequades. Això fa poc fiables les seves conclusions.  

5.- El soterrament del ferrocarril, encara que precisa d'un complex projecte propi a desenvolupar  temps a venir, precisa seguir una estratègia que el Pla hauria de contenir des del principi. En cas contrari, es dificultarà la seva viabilitat econòmica i, donada la forta incidència d'aquesta obra, provocarà la inestabilitat del propi POUM.
 
6.- El Pla no garanteix materialment la voluntat de distribuir esglaonadament el creixement  al llarg de dotze anys.
 
7.- No es fa una reserva o "estalvi" de sòl per a les futures generacions. 

8.- Hi ha persones i grups socials que es queixen de la falta de participació ciutadana efectiva que esperaven del canvi polític. D'altra banda, cal reconèixer que l'opinió de grups més influents ha portat a decisions que pesen en contra de la sostenibilitat del Pla: es continua creixent en urbanitzacions de muntanya i, en canvi, les densitats de l’eixample no assoleixen mínims adequats a la "barreja d'usos" i a la "vila mediterrània" preconitzats.