ERC s’oposa a una Constitució Europea que no ens respecta ni ens representa

El febrer del 2005 se celebrarà el referèndum sobre la Constitució Europea, un text que no reconeix els nostres drets nacionals,socials, lingüístics i mediambientals. Ara, com el 1979 hem de dir no a la Constitució.

ERC vol una Europa més forta, amb més recursos i més capacitat d’actuació dins i fora de les seves fronteres. I una Europa que reconegui de manera efectiva la seva diversitat i els drets socials fonamentals. Amb l’elaboració d’aquest nou Tractat europeu s’ha deixat escapar aquesta oportunitat. La decepció que suposa aquest Tractat constitucional ens ha de servir per abandonar l’europeisme clàssic dels catalans, més idealista que realista, forjat sota unes circumstàncies molt diferents a les actuals, i adoptar un europeisme si cal més contundent. Que no ens enganyin els oficialistes del sí perquè el nostre «No» no té res a veure al de Le Pen o els euroescèptics britànics. El nostre «No» promou una reforma de la Constitució per construir l’Europa de totes i tots, l’Europa democràtica i progressista, l’Europa on els Països Catalans sempre hi han estat. Per això hi ha 10 raons per dir no.

Una Constitució gens democràtica
1. Cap participació de la societat civil en el seu redactat: els debats a la Convenció sobre el futur d’Europa que havia de fer la proposta de Constitució, han estat massa controlats pels governs dels estats, i a més, els estats han tingut via lliure per canviar el que han volgut de la proposta de la Convenció. El resultat final ha estat un Tractat entre estats i no pas una Constitució en sentit autèntic. Així, s’han ignorat les 80 contribucions fetes des de la societat civil catalana a través de la Convenció Catalana.

2. Una vegada aprovada no es podrà modificar: modificar-la serà extremament complicat, de manera que és molt probable que al text se li acumuli la pols abans no sigui revisat. La voluntat de la revisió dependrà dels estats amb cadira al Consell Europeu i haurà de fer-se per unanimitat. Ningú, doncs, gosarà reobrir el debat. Si es volen fer canvis només un «No» d’algun estat en els referèndums de ratificació podrà forçar-los.

3. El poder dels Estats per sobre del dels ciutadans: Es manté el veto —la possibilitat de que un sol estat bloquegi qualsevol decisió— en àrees clau com ara la fiscalitat, la seguretat social o la política exterior i de defensa. La Comissió Europea, la institució que teòricament intenta fer de govern europeu, no guanya poder amb aquest Tractat Constitucional. El President de la Comissió no és escollit directament pels ciutadans europeus o el Parlament (que només es limita a ratificar el President que els estats proposen)

Una Constitució poc social i sostenible
4. No es defineix un model de drets socials i sostenible europeu alternatiu al model neoliberal nordamericà: no s’ha recollit d’una manera prou ferma el model social i mediambiental europeu com un dels nostres trets identitaris bàsics. El Dret a la Salut o la Igualtat de gènere no són valors de la Unió, només objectius. Els drets socials hi apareixen debilitats en comparació amb les constitucions de la majoria d’estats membres.

5. No s’assegura una prestació pública dels principals drets socials: no es posa límit a la privatització de les prestacions sanitàries o educatives. No s’aplica la unanimitat (com sí es fa en l’audiovisual) per abordar la privatització d’aquests serveis.

6. No s’homogeneïtza la fiscalitat o la cooperació judicial: on es continuarà aplicant la regla de la unanimitat, cosa que complicarà el procés d’equiparació legal en uns àmbits claus per controlar el moviment del capital especulador i el dúmping fiscal d’empreses, que es desplacen d’un Estat a l’altre buscant pagar el mínim d’impostos.

7. Cal una política exterior comuna: La política exterior europea continua estant subjecta als interessos particulars dels estats membres. En la presa de decisions es manté encara el dret a veto.

Poc respectuosa amb la diversitat nacional
8. Cap reconeixement a les nacions sense Estat i les seves competències legislatives: al Tractat hi ha un rebuig sistemàtic a qualsevol mesura que impliqui, ni que sigui molt tímidament, el reconeixement de les nacions sense estat o de les regions amb competències legislatives. Això implica que no podrem defensar directament els nostres sectors econòmics i els nostres drets socials i mediambientals a Europa. La referència a «l’Europa dels pobles i dels ciutadans» ha caigut del text del Tractat. El Comitè de les Regions continua només com a òrgan consultiu amb una composició interna totalment desfigurada (format per ciutats, províncies i regions) i sense cap pes específic en l’arquitectura de la Unió. Els subjectes de la integració europea són, sobretot, els Estats.

9. Restriccions a l’exercici del dret a l’autodeterminació i a l’ampliació interna: a questa Constitució no fa la més lleu menció al dret a l’autodeterminació i és un tap a les nostres aspiracions nacionals —que caldrà sumar a les restriccions que ja ens imposen altres constitucions—. L’article cinquè del Tractat és, en aquest sentit, demolidor: la Unió «...Respectarà les funcions essencials de l’estat, en particular les que tenen per objecte garantir la integritat territorial de l’estat, mantenir l’ordre públic i salvaguardar la seguretat interior». En canvi, el Tractat Constitucional no diu res d’acollir automàticament al seu sí nous estats que sorgeixin dels ja existents, el que des de l’Aliança Lliure Europea anomenem l’ampliació interna.

10. S’ha impedit el reconeixement oficial de la llengua catalana: la voluntat unànime de tota la societat catalana no ha estat tinguda en compte pel govern espanyol i la Unió Europea. El català es troba entre les 10 llengües més parlades d’Europa. Si tinguèssim veu pròpia a Europa, no existiria aquest greuge.

Opinió: Un país inexistent per a una Europa incompleta

Bernat Joan, eurodiputat

Se’ns planteja als catalans sota domini espanyol (és a dir, a la immensa majoria de membres de la nostra nació), unint-nos a la resta de suposats «espanyols» (i d’espanyols autèntics), quin és el nostre punt de vista sobre la Constitució europea.
Una vegada més, ens trobam davant una constitució que no ens reconeix. La constitució espanyola va obrir el pas de la transparència completa de les nacions sense estat sota domini espanyol. En no reconèixer altra sobirania que la del suposat «poble espanyol», en no acceptar com a pròpia de l’estat altra llengua que l’espanyola (dita «castellana» perquè els parlants d’altres llengües ens vegem impel.lits a sentir-nos també «espanyols»), en no permetre la federació entre comunitats autònomes (per fer impossibles els Països Catalans com a projecte polític), ens condemnava al no reconeixement i a la incapacitat de decisió pròpia.

El model d’Europa unida que s’està construint a través del present Tractat constitucional va d’acord amb aquestes prerogatives, perquè l’Europa que s’està construint és l’Europa dels estats. Aquells que no tenen estat, no poden tenir una presència normal en el context d’aquesta Unió europea. Hauríem de parlar, per tant, d’un federalisme esguerrat, amb mancances clares pel cantó de les nacions sense estat. I no és que no existissin possibilitats diferents. Des de l’Aliança Lliure Europea, de la qual forma part Esquerra Republicana de Catalunya, es va proposar una «ampliació interior» de la Unió europea, que implicàs les nacions no reconegudes que es troben dins estats que ja formen part de la Unió: aquesta proposta hauria afectat nacions com Escòcia, el País de Galles, Euskadi, Còrsega, Bretanya o els Països Catalans. Aquesta proposta hauria permès el reconeixement constitucional de les nacions sense estat i hauria constituït una sortida imaginativa i elegant per al conjunt dels òrgans de la Unió.

Els catalans som europeistes, i des d’ERC, molt sincerament, hauríem volgut poder votar Sí a la constitució europea. Però, com podem votar afirmativament una constitució per a la qual som transparents? Com podem votar favorablement a un text constitucional que no reconeix l’oficialitat de la llengua catalana, ni la presència dels Països Catalans a Europa, ni tan sols l’existència dels catalans com a comunitat nacional?

En la compareixença de Durao Barroso, vaig demanar un gest senzillíssim, molt poqueta cosa, però que hauria constituït una demostració de bona voluntat, d’una mínima bona voluntat: la inclusió del català, amb el seu nom, en la llista de llengües oficials de la Unió europea. Això, emperò, com tota la resta, requeria el vistiplau de l’Estat espanyol. Un estat que continua entestat a construir Europa sense cap tipus de presència catalana (com correspon a la seua tradició jacobina). Com que Europa diu No als catalans, els catalans no podem respondre, amb dignitat, d’altra manera que dient No al present tractat per a una futura Constitució europea, malauradament mancada en origen.