Per moltes raons, aquesta constitució NO

És indubtable que la Unió Europea ha representat un espai de pau, llibertat i progrés que ha permès superar conflictes històrics. En aquest sentit, ERC com a partit catalanista i amb una llarga vocació europeista, entén que l'elaboració d'una Constitució Europea és un pas necessari per construir una Europa més forta dins i fora de les seves fronteres.

Però la Constitució que se'ns proposa, la que haurem de votar el 20 de febrer, ha estat feta d'esquena als ciutadans i als pobles d'Europa. No ha inclòs cap de les 80 propostes de la Convenció Catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea. Les seves mancances socials i democràtiques, la seva aposta pel militarisme i el nul reconeixement de l'àmplia pluralitat nacional, cultural i lingüística del nostre continent, fan impossible que l'esquerra nacional dels Països Catalans pugui donar suport a aquesta Constitució.

El No dels Països Catalans serà un No europeista, que exigeix una nova proposta de Constitució Europea i que planteja un debat seriós sobre quins han de ser els fonaments de la Unió Europea que una Constitució ha de consolidar. Nosaltres ho tenim clar: democràcia, pau, benestar i diversitat.

1. No s'ha vertebrat el model social europeu al no reconèixer drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social comuns a tota la Unió.

Si volem que Europa sigui més que un gran mercat, cal que tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió puguin gaudir dels mateixos drets socials. No pot ser que drets fonamentals com al treball, a la salut, a un habitatge digne no estiguin reconeguts. Aquesta Constitució és, fins i tot, menys social que la Constitució espanyola o francesa.

2. Aquesta Constitució no reconeix la diversitat nacional de la Unió

El Tractat Constitucional parla d'una Unió de ciutadans i d'estats, però no reconeix l'existència de les nacions sense estat ni el seu paper en la construcció europea



3. No contempla el dret fonamental de tots els pobles a l'autodeterminació

Aquest dret ha de poder ser exercit per qualsevol comunitat nacional que, seguint estrictes procediments pacífics i democràtics, així ho decideixi. La Unió ha de garantir que la voluntat lliurement expressada pels ciutadans i ciutadanes sigui respectada, i ha de facilitar la incorporació de nous estats que sorgeixin dels ja existents.

4. No es permet la participació de les nacions sense estat en els processos de decisió a nivell europeu i no podem defensar els nostres interessos com a país.

El Tractat hauria de preveure que les regions europees amb competències legislatives han de poder influir de manera efectiva sobre les resolucions que les afectin directament. També han de poder demanar directament revisions judicials de la legislació de la Unió que envaeixi les seves competències.

5. El català ha de ser llengua constitucional i plenament oficial de la Unió.

El català té un reconeixement insuficient a Europa, tot i ser una llengua demogràficament més forta i més usada que moltes de les que ja són oficials.


6. L'increment de la despesa militar no pot ser una obligació de la Unió.

La Constitució obliga els Estats a "millorar progressivament les seves capacitats militars". La creació d'una Agència Europea d'Armament, que té per finalitat potenciar la indústria militar europea i fer un seguiment dels compromisos adquirits pels estats membres, no hauria d'estar inclòs en el text constitucional. Una Unió que vol competir en capacitat militar amb els EUA no pot desenvolupar un mètode basat en el diàleg per resoldre conflictes internacionals.



7. La UE continuarà tenint dificultats per a poder actuar al món amb una sola veu.

Es manté que les decisions en política exterior s'han d'aprovar per unanimitat. Un sol Estat pot bloquejar que la Unió es posicioni contra la guerra a l'Iraq o Txetxènia, el que impedeix el desenvolupament d'una política exterior comuna veritable i coherent. Totes les decisions, a més, estaran supeditades a l'estratègia de l'OTAN.

8. Continuen existint masses àmbits, com la fiscalitat, la política social o determinades qüestions de política mediambiental, on un sol estat pot bloquejar qualsevol avenç cap a una major integració europea.

Això afavoreix la deslocalització d'empreses que busquen pagar menys impostos o regulacions laborals i mediambientals precàries a d'altres països. Es genera una pressió molt forta perquè tots els Estats tendeixin a desregular el mercat de treball i els drets socials i mediambientals.

9. El Parlament Europeu, única institució escollida directament per la ciutadania europea, no té les competències pròpies d'una cambra legislativa.

El Tractat nega al Parlament el dret a proposar legislació i a escollir d'entre els seus membres el President de la Comissió Europea (òrgan que impulsa les polítiques de la Unió). Amb aquest Tractat, el Parlament Europeu no serà un parlament amb plenes competències legislatives, pressupostàries i de control. Quedaran àmbits claus on l'europarlament no podrà legislar.

10. El rígid procediment de reforma del Tractat fa pràcticament impossible que en el futur es puguin introduir les millores que proposem.

És un Tractat que, una vegada aprovat, serà molt difícil de modificar. La voluntat de revisió dependrà dels Estats i s'haurà de fer, en les qüestions essencials, per unanimitat. Si es volen fer canvis només un NO ara, en aquest referèndum de ratificació, podrà forçar-los.