L'Ajuntament de Vilanova recuperarà l'estructura de l'històric Teatre Apol·lo

L'alcalde de Vilanova, Sixte Moral, va confirmar ahir a la tarda que després de la destrucció del Teatre Apol·lo s'intentarà reconstruir l'estructura original per poder deixar testimoni d'un dels edificis més singulars i històrics de la ciutat. La cúpula era l'element més representatiu del teatre que es va incendiar dimarts a la nit per causes que encara s'estan investigant. I la proposta del govern local és que a partir dels documents tècnics i gràfics de què disposa l'Ajuntament es torni a aixecar la cúpula del desaparegut teatre.
D'aquesta manera, l'actuació que projectava l'Ajuntament al nucli històric no es veurà gaire afectada per la destrucció del teatre. El projecte, anomenat Sala-Apol·lo, preveu la reurbanització de la zona, la creació d'un nou equipament sociosanitari adreçat a les persones amb dependència i un equipament cultural. Justament a l'espai on hi havia el Teatre Apol·lo es crearà una plaça porxada, mantenint la forma circular de la platea i la cúpula singular.

Però l'alcalde de Vilanova ha defensat que la reconstrucció d'aquests elements, que haurà d'assumir el Consorci de Serveis a les Persones ja que és el responsable de tot el projecte, ha d'anar acompanyada d'un ampli procés de debat amb la participació de tots els grups municipals de l'Ajuntament.

L'incendi que dimarts a la nit va destruir totalment l'Apol·lo podria haver estat intencionat, segons els testimonis que van donar els veïns de l'edifici sinistrat. Una de les persones que va trucar als bombers per alertar del foc assegura que va veure sortir un jove de l'antic teatre, tot just després de sentir una petita explosió. Els veïns explicaven dimarts a la nit que havien denunciat diverses vegades les condicions en què es trobava el teatre: en desús, ple de coses de l'Ajuntament i els jutjats, i amb un grup de persones que accedien habitualment al seu interior. Malgrat això, fonts de l'Ajuntament asseguren que no havien rebut cap denúncia veïnal en aqu
est sentit.

El segon tinent d'alcalde, Jordi Valls, va confirmar ahir que durant trenta anys l'edifici de l'Apol·lo s'havia fet servir per emmagatzemar paperassa judicial que ja no servia, taules i cadires d'escoles que s'havien trencat, maquetes d'antics pessebres i diversos elements que ja no tenien cap utilitat.

La policia investiga a hores d'ara les causes de l'incendi, que en poc més d'una hora va reduir a cendres l'històric Apol·lo. Els bombers van continuar ahir al matí remullant les restes del teatre, perquè continuava cremant fusta sota de les cendres. I juntament amb els tècnics municipals van començar a enderrocar algunes parts de l'estructura de l'edifici en perill d'ensorrar-se.

L'última obra, «Don Juan Tenorio»

Don Juan Tenorio va ser l'última obra que es va representar a l'escenari del desaparegut Apol·lo. La representació es va fer el 31 d'octubre del 1960 amb la companyia Gran Companyia de Comèdies de Francisco Mora i el teatre va tancar les portes definitivament. Però les primeres representacions d'òpera al desaparegut Teatre Apol·lo daten del 6 d'agost del 1898, tot i que la inauguració de l'espai no es va fer fins al 20 de maig del 1899. Però aquest equipament cultural tenia els orígens al teatre Tívoli, que es va construir durant el segle XIX a Vilanova, juntament amb el Bosc, el Principal, l'Artesà i els diversos teatres públics i privats que van començar a obrir portes en aquesta època a la ciutat. Aleshores el Teatre Tívoli va cedir el solar per construir-hi la Casa d'Empara i va ser desmuntat peça per peça per traslladar-se a la rambla dels Josepets. Els arquitectes Francesc Caba i Joan Ventosa van aprofitar aquests materials per reconstruir en terrenys de l'hospital el nou Teatre Apol·lo, un teatre de planta circular i estructura de fusta, amb una espectacular caixa escènica. De fet, el tret més característic del teatre era l'estil de teatre circ. Tenia dues parts morfològicament ben diferenciades: una de circular destinada al públic i una de rectangular i molt més alta per a la caixa escènica del teatre i els vestidors dels artistes.

El marquès de Samà va comprar el 1878 una part de l'antic hort del convent dels Carmelites, a la rambla dels Josepets, i allà va construir els anomenats jardins Apol·lo, que tenien una pista de ball. Al cap de poc temps es van cedir els jardins a l'hospital i el 1884 la pista de ball es va cobrir amb una teulada per tal de protegir-la, al mateix temps que s'hi feia un cafè.

L'Apol·lo va ser escenari de grans òperes, sarsueles, circ, teatre i el 1907 es va adaptar per a projeccions de cinema. Els anys de més activitat cultural van ser les dècades dels 40 i els 50 i a partir d'aquesta època es va dedicar pràcticament en exclusiva al cinema. Malgrat això, també va ser escenari de balls d'entitats i casaments