Francesc Badia |
07-02-2005 13:02
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
La sociologia ha encasellat el mot "valor" fen-lo servir a tort i a dret, i, sense cap precisió, per etiquetar idees moralitzadores i d'imatge en les societats. Unes i altres, regides per unes normes regulades pels diferents drets vigents, i, despreses de les decisions i les accions exercides pels éssers humans lliures.
A través de l'educació disposem i donem forma al comportament de les generacions novelles, almenys, en aquells aspectes considerats pels adults com desitjables. Ara bé, hi ha tota una sèrie d'influències i d'efectes que són exercits sense cap intenció educativa. Els que incideixen en grups, societats o en el mitjà ambient. El que, tècnicament, se'n diu educació funcional.
Hem arribat al capdavall d'un raonament. Observem que ens queden dos conceptes. El d'educació, ja destriat pel que fa al contingut de la proposta i el de funcionalitat. D'aquest, m'agradaria que es fixessin en la seva validesa intemporal, i, sobretot, en el seu compliment quan es donen unes condicions necessàries. Posem un exemple: les coses funcionen perquè hi ha la necessitat de que funcionin. Però, si àdhuc, va bé, sense a penes modificacions per més temps que hagi passat des del dia del seu establiment, podem felicitar-nos per haver creat un valor en escreix.
Ara, capgirem la situació. Partim de la base que que la manca de valors existeix. Que la nostra societat no ha prioritzat els valor morals per damunt dels materials. Que aquests tampoc han sabut substituir una sèrie de necessitats, malgrat els esforços d'uns i d'altres per convertir-los en insubstituïbles. Que l'educació i els seus responsables (pares i educadors) han contemplat, amb impotència, com la seves formacions no podien fer front a l'allau d'intencions i tecnologies que la societat els imposava.
Resulta trist pensar, encara que sigui en detall, que una crisi de valors ens envaeix. Que el primer que ens passi pel cap sigui el ser un número carregat de papers. Que ens tinguem que replantejar, seriosament, l'educació funcional com a compensatòria, i, fins i tot, bàsica. A posar en pràctica, de forma urgent, l'educació vial, la de convivència i la ecològica de les noves generacions. Des de les escoles fins el metro. De les noves tecnologies fins les cases de cadascú de nosaltres. En definitiva, de la base fins on ens creiem capaços... Retornar valors com el civisme, el respecte pel pròxim i el conviure preservant la llibertat del altres, no és una tasca d'eslògans. Tampoc resultarà fàcil, perquè, ens han prescrit sense fer-los cas.
Anem tant capficats en valors a l'alça com el preu de la gasolina que ens el compten en mil·lèsimes..?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
