Justícia

Les reclamacions per clàusules sòl i a companyies de serveis col·lapsen la secció mercantil de l'Audiència de Barcelona

El president de l'Audiència reclama 24 jutjats més a la demarcació, un d'ells, a Vilanova i la Geltrú

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La secció de l'Audiència de Barcelona especialitzada en assumptes mercantils com contractes, assegurances, clàusules sòl d'hipoteques o reclamacions a companyies de serveis va arribar pràcticament al col·lapse l'any 2022, a causa d'un increment del 24% dels assumptes i una resolució inferior a la del 2021. Durant el 2022 va rebre 4.920 casos, un 24% més que el 2021, amb 3.973, i encara molt més per sobre dels 2.600 casos aproximats del 2019 i 2020. En va resoldre 2.238, per sota dels 3.072 de l'any anterior i també menys que els dos anys precedents. Per últim, els assumptes pendents de resoldre van passar de 2.277 a 4.854, més del doble.

Així, cadascun dels sis magistrats d'aquesta secció va rebre 613 casos durant el 2022, malgrat que el Consell General del Poder Judicial estableix com a mòdul uns 130 casos anuals, un 371% més de l'estipulat oficialment.

En total, les onze seccions civils, inclosa la mercantil, van passar d'ingressar 16.800 casos el 2021 a més de 19.200, un 14% més, mentre que els resolts, en canvi, van baixar de 15.121 a 14.091, un 7% menys. Les dues xifres combinades han fet passar els assumptes en tràmit de 12.800 a 17.700, un 38% més. Mentre que les dues seccions especialitzades en assumptes de família van reduir els casos ingressats, en la secció mercantil van augmentar considerablement.

A les onze seccions penals van ingressar 22.007 assumptes, uns 600 menys que l'any anterior, i es van resoldre el mateix número de casos, uns 200 més que el 2021, cosa que deixa els casos en tramitació en poc més de 7.000, pràcticament els mateixos que un any abans.   

Als jutjats d'instrucció de la demarcació, excepte als de la ciutat de Barcelona, van entrar 83.000 casos el 2022, davant dels 75.000 d'un any abans. Es van resoldre 81.500 assumptes, davant dels 75.000 del 2021, i van quedar pendents de resoldre 24.000 assumptes, davant dels 21.000 del 2021.

En els jutjats de violència sobre la dona els casos penals ingressats van pujar de 15.300 a 16.200, els resolts van pujar de 15.400 a 15.700, i els que encara s'estaven tramitant van passar de 4.300 a 4.900. Els jutjats de violència sobre la dona van veure créixer els assumptes civils ingressats de 2.000 a 2.200 aproximadament, la resolució va baixar de 2.000 a 1.900, i els casos en tràmit van pujar de 1.500 a 1.900.

Els jutjats penals, que jutgen delictes no greus, van ingressar 9.100 casos, davant dels 8.700 del 2021. En van resoldre 8.600, davant dels 8.200 d'un any abans, i van deixar pendents de resoldre 9.800 assumptes, davant dels 8.600 de l'any anterior.

Als jutjats mixtos de primera instància i instrucció, els casos civils van passar de 102.000 a 125.000 ingressats, de 96.200 a 108.200 els resolts, i de 77.200 a 100.000 els pendents de resoldre. Els casos penals ingressats van pujar de 101.600 a 113.600, els resolts de 101.300 a 111.400, i els pendents de resoldre de 28.500 a 34.800.

Als jutjats civils de primera instància es van ingressar un total de 83.937 casos, uns 14.000 més que el 2021, i se'n van resoldre 77.000, 12.000 més que un any abans. No obstant, els assumptes encara en tramitació van passar de 50.000 a 60.000.

Als jutjats de família van ingressar 11.800 casos, un centenar més que un any abans, i se'n van resoldre aproximadament la mateixa xifra, uns 600 menys que el 2021. Els assumptes en tramitació van quedar-se en uns 5.700.

Els jutjats socials, d'àmbit laboral, van ingressar 11.700 casos, davant dels 10.800 del 2021, i en van resoldre 12.000, davant dels 11.900 d'un any abans. Els assumptes pendents de resoldre van pujar de 8.000 a 8.200.

Aquestes xifres evidencien que només quatre tipus d'òrgans judicials estan per sota de la càrrega de treball fixada pel Consell General del Poder Judicial. Es tracta dels jutjats de violència sobre la dona, amb un 30% menys dels mòduls fixats; els jutjats de família, amb un 16% menys; els jutjats d'instrucció, amb un 11% menys; i les dues seccions civils de l'Audiència especialitzades en família, amb un 6,4% menys. La resta tenen una càrrega de feina superior a l'establerta com a ideal, arribant a casos del 371%, com la secció civil de l'Audiència dedicada a casos mercantils, o al 100% d'excés de feina, com els jutjats civils de primera instància o l'àmbit civil dels jutjats mixtos.

Per tot això, el president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, d'acord amb la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, creu que s'han de reforçar amb un sisè magistrat sis de les vuit seccions penals de l'Audiència que encara tenen cinc magistrats. D'aquesta manera, es podrien desdoblar les seccions i celebrar dos judicis simultàniament amb tres magistrats cadascun. També reclama un magistrat més per a cadascuna de les vuit seccions civils no especialitzades.

Als jutjats unipersonals de la demarcació, reclama vuit magistrats per a vuit jutjats mixtos de primera instància i instrucció a Esplugues, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola, Rubí, Gavà, Manresa i Vilanova. També reclama nou magistrats en jutjats de primera instància: dos a Badalona, un a l'Hospitalet, un a Terrassa, un de família a Mataró i quatre a Barcelona, un d'ells d'incapacitat i estat civil. Igualment, es demana un nou jutjat d'instrucció a l'Hospitalet, dos jutjats socials a Barcelona i quatre penals a la capital catalana, dos d'ells especialitzats en execucions de sentències.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local