Un equip de la UPC de Vilanova escolta els dofins de riu en perill d'extinció a l’Amazònia

El seguiment de l’ecolocalització, que és el so que emeten certs animals, com els cetacis, per orientar-se, es pot utilitzar per observar els moviments de dues espècies de dofins d'aigua dolça de l'Amazones en perill d'extinció, i dur a terme estratègies de conservació d’aquests hàbitats naturals. Així ho demostra un estudi publicat a ‘Scientific Reports’ en el qual han participat investigadors del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).

El boto (Inia geoffrensis) o dofí rosat de riu i el tucuxi (Sotalia fluviatilis) són dues espècies de dofins d'aigua dolça en perill d'extinció que habiten en llocs inaccessibles de l'Amazones. Aquestes espècies i les seves interaccions amb les persones estan amenaçades per l'activitat humana derivada de la pesca, l'agricultura, la mineria i la construcció de preses. Durant el període més humit de l’any, entre els mesos d'abril i agost, ambdues espècies de dofins es desplacen als rius de les zones de boscos pluvials de l’Amazones (várzeas) a la recerca de peixos d'aigua dolça. Tanmateix, la plana inundable i la vegetació fan que sigui extremadament difícil observar dofins amb vaixells o drons.

La investigadora Florence Erbs i altres científics del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, vinculat a l’Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), han estudiat uns 800 quilòmetres quadrats de la Reserva de Desenvolupament Sostenible de Mamirauá, al Brasil. Per a això han utilitzat les dades obtingudes a través de cinc hidròfons submergits en profunditats d'entre tres i cinc metres dels rius Solimões i Japurá. Els resultats de l’estudi, que es publiquen a la revista de referència Scientific Reports (Nature), revelen nous coneixements sobre els moviments dels dofins de riu que podrien contribuir a millorar la conservació d'aquestes espècies. El treball s’ha desenvolupat juntament amb científics de l’Instituto de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá (IDSM) i de la National Marine Mammal Foundation, de San Diego, als Estats Units.

A l’estudi, s’han analitzat dades bioacústiques des dels canals fluvials, les badies, els llacs i els boscos inundats d’aquesta reserva. S'ha dut a terme en diferents períodes durant les estacions humides i seques, entre el juny del 2019 i el setembre del 2020. Els investigadors han utilitzat algoritmes d'aprenentatge profund -el que es coneix com a Convolutional Neural Network o xarxa neuronal convolucional- i dades bioacústiques recollides manualment, per classificar de manera automàtica els sons d'ecolocalització de dofins, els sorolls de vaixells i també de la pluja, amb uns nivells de precisió del 95%, el 92% i el  98 %, respectivament.

Els investigadors han detectat que la presència de dofins va augmentar del 10% al 70% a la badia i al riu, a mesura que els nivells d'aigua creixien entre els mesos de novembre i gener. Els autors de l’estudi expliquen que els dofins estaven utilitzant aquestes vies fluvials per entrar a la plana inundable d’aquesta conca de l’Amazones.  Els joves botos i les femelles amb cadells d’aquestes espècies de dofí van passar més temps a les planes inundables que els mascles, ja sigui per la rica abundància de preses o com a resguard contra el comportament agressiu dels mascles.

Els investigadors insten a fer servir la metodologia que han utilitzat per entendre millor i protegir les preferències i les necessitats d'hàbitat dels dofins del riu de l’Amazones, en el marc del projecte Providence, en el qual es fa un exhaustiu seguiment bioacústic de la biodiversitat aquàtica i terrestre en un dels boscos tropicals més amenaçats del planeta.