Jordi Pagans i Montsalvatje homenatja la música a Àgora 3 de Sitges

Jordi Pagans Montsalvatge comença a pintar l’any 1948. Dos anys més tard rep les classes particulars de tècnica pictòrica amb el professor Saturo López , compaginant aquest aprenentatge amb l’assistència a les classes nocturnes de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. L’any 1956 comença a treballar en el taller de Josep Roca Sastre.

La visita a París l’any 1955 i la participació des de 1953 en exposicions col·lectives i participació en certàmens de pintura configuren el punt d’arrancada d’una obra pictòrica que ha rebut l’atenció de la crítica especialitzada i del públic en general.

L’any 1963 formà part del grup “ realitat visual” que lluitava per que “ la pintura fos un estat de crisi continu entre la intel·ligència i allò sensible, entre el coneixement i el sentiment de la realitat”. El encontre amb el paisatge de Cadaqués marca també un abans i un després en el camí que Pagans Montsalvatje ha anat recorrent durant tots aquests anys.

Defensor d’una pintura figurativa i realista, no per això Pagans Montsalvatje ha restat al marge de les aportacions que des de distintes tendències pictòriques s’ha revisat i enriquit el panorama creatiu. La utilització de diverses tècniques com l’aquarel·la, el gouache, el pastel i evidentment l’oli, així com l’interès que ha demostrat envers l’obra gràfica ( gravat) el defineixen com a investigador de les arts inquiet i destre.

Jordi Pagans Montsalvatje presenta a la galeria d’art Àgora 3 un homenatge a la música a través dels instruments musicals: saxofon, flauta dolça i travessera, violins i violes, llaguts etc. També defensa la nostra particularitat nacional i l’essència que es congria en la sala d’audicions del Palau de la Música, on l’arquitectura i la música recreen un sentiment exaltat i singular. Tant els instruments, muts i latents, formant part de les composicions pictòriques de natura morta com els músics de carrer o a l’interior del Palau de la Música Catalana destil·len un cromatisme viu i voluptuós proper a la sensació que la música produeix en el cor de les animes sensibles.