Regidoria de Polítiques d’Immigració. Aj. de Sitges |
28-02-2005 21:54
Com si duna vessant a on se sedimenten els materials aportats pels rierols, el municipi de Sitges sha vertebrat històricament en base a la fusió de persones de diverses procedències i cultures. Ens podriem remuntar als inicis de lanomenada Edat Moderna, quan sobretot occitans, però també francesos i italians van arribar a nombrosos pobles de Catalunya. Però leclosió de la pluralitat suburenca sinicia amb el s. XX i larribada de persones darreu de lEstat espanyol en diverses onades migratòries. Per no parlar dels catalans arribats darreu del Principat, País Valencià i Ses Illes, també ells poseïdors de cultures diferents a la cultura local.
A mesura que avançava el segle aquesta dinàmica es reforçà, i persones darreu de lEuropa Occidental i dels Estats Units van començar a fer de Sitges el seu lloc de residència. Com a evidència inqüestionable podem parlar dels nombrosos ciutadans suburencs dorigen britànic, alemany, holandès, belga, italià i francès.
Arribats als anys setanta del segle passat, i per causa de les dictadures que assolaven els seus països, van començar a formar part de latmosfera social sitgetana persones provinents de Xile i, sobretot, lArgentina.
Una primera generació de suburencs-llatinoamericans que en els darrers anys sha vist engrandida notablement, afegint-se ciutadans dorigen caribeny, brasiler, colombià, equatorià i uruguaià. També els magribins, sobretot marroquins, formen part duns anys ençà del ventall plural que és la nostra ciutat, així com ciutadans provinents de països de lantic bloc soviètic i del gegantí estat xinès.
Com a desembocadura de tot plegat, el paisatge humà del Sitges actual concentra persones provinents de 83 estats darreu del món, i de moltes més nacions. La pluralitat del municipi és, cal tornar a subratllar-ho, una evidència i una font de riquesa per a tothom.
Una bona manera de cohesionar una ciutat intercultural com és Sitges pot consistir en crear nous aplecs socials que ens facin sentir un únic grup humà gràcies, i no malgrat, les nostres diferències. És per això que des de lAjuntament de Sitges sestà promocionant lorganització dunes Jornades Interculturals que tindran lloc daquí a només un mes, a inicis dabril, en concret entre el divendres 1 i el diumenge 10. La fita és que les Jornades Interculturals siguin una combinació de rigor acadèmic, festa i confraternització plural.
Serà un moment idoni per a baremar el grau de convivència entre cultures, incidir en el respecte per la pluralitat, reflexionar sobre la interculturalitat, atençar-nos al cantó lúdic de la diversitat, i escenificar una evidència sovint esbiaixada: que Sitges ha estat, és i serà plural.
Regidoria de Polítiques dImmigració
Ajuntament de Sitges
A mesura que avançava el segle aquesta dinàmica es reforçà, i persones darreu de lEuropa Occidental i dels Estats Units van començar a fer de Sitges el seu lloc de residència. Com a evidència inqüestionable podem parlar dels nombrosos ciutadans suburencs dorigen britànic, alemany, holandès, belga, italià i francès.
Arribats als anys setanta del segle passat, i per causa de les dictadures que assolaven els seus països, van començar a formar part de latmosfera social sitgetana persones provinents de Xile i, sobretot, lArgentina.
Una primera generació de suburencs-llatinoamericans que en els darrers anys sha vist engrandida notablement, afegint-se ciutadans dorigen caribeny, brasiler, colombià, equatorià i uruguaià. També els magribins, sobretot marroquins, formen part duns anys ençà del ventall plural que és la nostra ciutat, així com ciutadans provinents de països de lantic bloc soviètic i del gegantí estat xinès.
Com a desembocadura de tot plegat, el paisatge humà del Sitges actual concentra persones provinents de 83 estats darreu del món, i de moltes més nacions. La pluralitat del municipi és, cal tornar a subratllar-ho, una evidència i una font de riquesa per a tothom.
Una bona manera de cohesionar una ciutat intercultural com és Sitges pot consistir en crear nous aplecs socials que ens facin sentir un únic grup humà gràcies, i no malgrat, les nostres diferències. És per això que des de lAjuntament de Sitges sestà promocionant lorganització dunes Jornades Interculturals que tindran lloc daquí a només un mes, a inicis dabril, en concret entre el divendres 1 i el diumenge 10. La fita és que les Jornades Interculturals siguin una combinació de rigor acadèmic, festa i confraternització plural.
Serà un moment idoni per a baremar el grau de convivència entre cultures, incidir en el respecte per la pluralitat, reflexionar sobre la interculturalitat, atençar-nos al cantó lúdic de la diversitat, i escenificar una evidència sovint esbiaixada: que Sitges ha estat, és i serà plural.
Regidoria de Polítiques dImmigració
Ajuntament de Sitges
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
