Per la JNC que no quedi

L’acord econòmic és el sistema de finançament més just i avançat del món i té dos pilars bàsics: la capacitat de recaptar i gestionar els propis impostos, i la potestat normativa per a regular-ho. La gestió que es proposa contempla, per una banda, el pagament d’una quota de contribució a l’Estat en concepte dels serveis que aquest inverteix a Catalunya i, per l’altra, la cessió d’una quota de solidaritat, no superior al 2% del PIB, per a les comunitats autònomes amb una renda per càpita inferior a la mitjana. Aquest 4% del PIB que es proposa com a contribució a l’Estat respon als paràmetres establerts en altres comunitats europees similars a la nostra, lluny del 10% que suporta Catalunya actualment. Fins i tot a Alemanya han legislat que la contribució a l’Estat de qualsevol länder no pot ser en cap cas superior a aquest 4%! Arribats a aquest punt ens podem imaginar la magnitud de la tragèdia pel que fa a la pèrdua de competitivitat i benestar del nostre país.

Davant d’aquestes circumstàncies i del moment crucial que significa per a la nostra generació la redacció d’un nou estatut, la JNC per definició no podia quedar impassible, com tampoc ho podien fer entitats tan representatives com Òmnium Cultural i Avalot-Joves de l’UGT, que han donat suport a la consulta.

L’organització d’una campanya d’aquestes dimensions requereix molta feina, moltes mans, molt temps i moltíssima habilitat per a coordinar-ho. La JNC encara no ha acabat de col·locar els mobles de l’últim Congrés celebrat fa poc més de 3 mesos, abans del qual es va prendre la determinació de realitzar aquesta consulta, quan s’aboca a aquesta nova empresa amb la voluntat d’aprendre, d’informar, d’incidir, i, en definitiva, de seguir treballant pel progrés del país. Els resultats han confirmat la bona salut de l’organització i han descobert algunes conclusions esperançadores pel país: que hi ha un bon grapat de joves compromesos, que lideren i que arrisquen més enllà de les promeses electorals; i que algunes entitats finalment han entès que si la nostra raó de ser és el progrés de Catalunya, el nostre mètode ha de ser el treball conjunt. Per la JNC que no quedi!