Centre Francesca Bonnemaison |
07-03-2005 22:50
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els diaris d'informació general a Espanya no han evolucionat al mateix ritme que la societat en els darrers 30 anys. Els homes amb una posició destacada dins l'àmbit de l'economia, la política i la cultura continuen essent els protagonistes de les informacions mentre que la resta de la societat -com ara les dones- tenen una presència mínima a les planes dels diaris.
Aquestes dades són les primeres conclusions d¿un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per la catedràtica Amparo Moreno Sardà. Altres col·lectius d'homes, les dones, la infància i la joventut, no acostumen a sortir i les poques vegades que ho fan se¿ls tracta de víctimes. L'estudi també assenyala que hi ha menys humanisme en la premsa ja que les persones que no ocupen llocs de poder en la societat, les poques vegades que apareixen, no se les cita pels seus noms i cognoms.
Un exemple significatiu ressaltat per l'equip és el que ha succeït al passar els temes d'immigració de la secció de successos a la de política, fet que ha comportat un canvi en com apareixen reflectides aquestes persones a la premsa ja que s'ha passat de dir immigrants a generalitzar dient la immigració i, per tant, hi ha hagut una pèrdua d'identitat, fet molt relacionat també amb el llenguatge que sempre s'utilitza el genèric masculí. Aquesta manca d'humanitat també es pot observar a tot el diari. Així, s'acostuma a dir que el Fons Monetari ha decidit tal cosa oblidant que la persona que representa i pren les decisions és, per exemple actualment, Rodrigo Rato.
Això respon, segons les autores i autors de l'estudi a un procés d'institucionalització de la informació motivada, en part, pel fort pes que tenen els gabinets de comunicació i que des de les redaccions no es contrasten suficientment les informacions que els hi arriben des d'aquests gabinets. Per aquestes raons la directora de la recerca, Amparo Moreno, afirma que el periodisme ha perdut el carrer i mira les institucions i que això comporta un distanciament vers la societat, fet que potser pot ajudar a explicar la pèrdua d'un milió de lectors i lectores que ha patit la premsa generalista a Espanya, darrerament.
Aquestes dades són les primeres conclusions d¿un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigit per la catedràtica Amparo Moreno Sardà. Altres col·lectius d'homes, les dones, la infància i la joventut, no acostumen a sortir i les poques vegades que ho fan se¿ls tracta de víctimes. L'estudi també assenyala que hi ha menys humanisme en la premsa ja que les persones que no ocupen llocs de poder en la societat, les poques vegades que apareixen, no se les cita pels seus noms i cognoms.
Un exemple significatiu ressaltat per l'equip és el que ha succeït al passar els temes d'immigració de la secció de successos a la de política, fet que ha comportat un canvi en com apareixen reflectides aquestes persones a la premsa ja que s'ha passat de dir immigrants a generalitzar dient la immigració i, per tant, hi ha hagut una pèrdua d'identitat, fet molt relacionat també amb el llenguatge que sempre s'utilitza el genèric masculí. Aquesta manca d'humanitat també es pot observar a tot el diari. Així, s'acostuma a dir que el Fons Monetari ha decidit tal cosa oblidant que la persona que representa i pren les decisions és, per exemple actualment, Rodrigo Rato.
Això respon, segons les autores i autors de l'estudi a un procés d'institucionalització de la informació motivada, en part, pel fort pes que tenen els gabinets de comunicació i que des de les redaccions no es contrasten suficientment les informacions que els hi arriben des d'aquests gabinets. Per aquestes raons la directora de la recerca, Amparo Moreno, afirma que el periodisme ha perdut el carrer i mira les institucions i que això comporta un distanciament vers la societat, fet que potser pot ajudar a explicar la pèrdua d'un milió de lectors i lectores que ha patit la premsa generalista a Espanya, darrerament.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
